Esperança

Un dia qualsevol,
a un hora qualsevol,
em trobo asseguda
intentant trobar un port
a on pugui aturar-me
i posar ordre als meus sentiments.
noto dins meu la urgència de alliberar
tot allò que hi ha dins meu
ràbia, impotència, tristesa, enyorança,
felicitat,ganes de menjar-me el món...
sentiments massa contradictoris
per poder saber què realment sento.
Al no trobar el port busco un refugi
on amagar-me de mi mateixa,
però aquest lloc és inexistent
no hi ha espai on em pugui amagar
del que hi ha dins meu, la desesperació
em pot sembla que no hi ha res a fer
els sentiments em vencen
cada vegada més perduda potser
el que necessita ara el port és el meu cos
que resta perdut en un mar de sentiments
on les ones no tenen un sentit sinó que
xoquen contra tot el que poden
sense importar el lloc o la distància.
és impossible trobar la salvació dins
d'aquest mar o potser no
potser l'esperança és l'única
que em pot portar al lloc on jo no ser arribar.
ara tan sols em queda buscar
dins d'aquest mar el camí
cap allò que em pot salvar
la meva estimada ESPERANÇA