ESPERA

S’acaba l’any, un any més d’espera
fa tan de temps que estic esperant.
La vida és com una història,
que cada dia es va reinventant.
Els records, com velles notícies
s’alcen dubtoses en mig de la foscor
com contes narrats en un passat
i oblidats en el present.
És com anar per la via del tren.
Si camines seguint-la,
segur que et portarà a algun lloc,
però si surts de la mateixa,
el teu destí està en mans del atzar.
Moltes són les vides que van per aquesta via,
no veuen el paisatge del voltant,
tan sols aquell punt
a on s’ajunten les vies, és el destí?
Alcem el cap i mirem al voltant!
Deixem les vies i busquem el rierol,
els arbrers, els ocells i les flors.
Olorem l’aire que hi ha fora
de les pudors de la tecnologia.
Tornem a ser, els que no havíem de haver
deixat de ser mai...
Sers humans d’un planeta...
Que ens estima!