Cercador
ESGLÉSIA VELLA DE SANTA EULÀLIA DE GIRONELLA
Un relat de: Antonio Mora VergésLa Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur s’arribaven fins a ‘ la petita Girona’; tenien feina a fer ja que la Vila disposa d’un gran patrimoni històric i artístic, que no està dissortadament reconegut com es mereix. Certament és mal de molts, però lluny del que s’acostuma a dir, això ens desconsola.
Santa Eulalia està documentada com església parroquial des de l'any 1222, i mantindrà aquesta funció fins a darreries quasi del segle XX quan es va aixecar l’església ‘nova’; el motiu al•legat fou la previsió d’un creixement demogràfic que no s’arriba a materialitzar; ben al contrari, la tendència apunta en sentit contrari.
Per a fer front a les despeses de construcció de l'edifici nou, la parròquia es va vendre a l'església vella; des d'aleshores l'edifici ha acollit diverses activitats com una indústria tèxtil, una fàbrica de fideus, un esbart, una cafeteria, ... Finalment al 1972, el propietari la cedí a l'ajuntament que n'inicià la seva recuperació.
El campanar fou restaurat al 1984 i el 1985 començaren els treballs arqueològics i de restauració per part de la diputació de Barcelona, sota la direcció d'Antoni Gonzàlez, redactor del projecte definitiu. A principis dels noranta l'acondicionament de l'edifici ja s'havia donat per acabat però encara no tenia ús.
Llegim pel que fa a la descripció tècnica : Església d'una sola nau coronada a llevant per un absis poligonal cobert amb volta de creueria nervada amb una imatge de santa Eulàlia amb l'escut de Pinós a la clau. Al costat de tramuntana s'hi obre una capella a manera de transsepte que separa la nau, més ample i més elevada que l'absis, cobert amb volta apuntada i flanquejada per petites capelles laterals a mode d'arcosolis.
El campanar és una torre massissa de planta rectangular que s'alça sobre el braç nord del transsepte i presenta un doble nivell de finestres d'arc de mig punt. El parament és de grans pedres escairades, disposades en fileres i unides amb morter. Trobem afegits de moments posteriors de maó, obertures cegades amb un parament també de pedra però lleugerament divers. La coberta és de teula àrab.
Actualment a l’interior de l’edifici s’hi duen a terme activitats culturals.
Santa Eulalia està documentada com església parroquial des de l'any 1222, i mantindrà aquesta funció fins a darreries quasi del segle XX quan es va aixecar l’església ‘nova’; el motiu al•legat fou la previsió d’un creixement demogràfic que no s’arriba a materialitzar; ben al contrari, la tendència apunta en sentit contrari.
Per a fer front a les despeses de construcció de l'edifici nou, la parròquia es va vendre a l'església vella; des d'aleshores l'edifici ha acollit diverses activitats com una indústria tèxtil, una fàbrica de fideus, un esbart, una cafeteria, ... Finalment al 1972, el propietari la cedí a l'ajuntament que n'inicià la seva recuperació.
El campanar fou restaurat al 1984 i el 1985 començaren els treballs arqueològics i de restauració per part de la diputació de Barcelona, sota la direcció d'Antoni Gonzàlez, redactor del projecte definitiu. A principis dels noranta l'acondicionament de l'edifici ja s'havia donat per acabat però encara no tenia ús.
Llegim pel que fa a la descripció tècnica : Església d'una sola nau coronada a llevant per un absis poligonal cobert amb volta de creueria nervada amb una imatge de santa Eulàlia amb l'escut de Pinós a la clau. Al costat de tramuntana s'hi obre una capella a manera de transsepte que separa la nau, més ample i més elevada que l'absis, cobert amb volta apuntada i flanquejada per petites capelles laterals a mode d'arcosolis.
El campanar és una torre massissa de planta rectangular que s'alça sobre el braç nord del transsepte i presenta un doble nivell de finestres d'arc de mig punt. El parament és de grans pedres escairades, disposades en fileres i unides amb morter. Trobem afegits de moments posteriors de maó, obertures cegades amb un parament també de pedra però lleugerament divers. La coberta és de teula àrab.
Actualment a l’interior de l’edifici s’hi duen a terme activitats culturals.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.