Cercador
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SALVADOR DE SABADELL
Un relat de: Antonio Mora VergésSobta trobar un tant singular edifici, com el de l'església de Sant Salvador a Sabadell, mitjanera amb la torre Turull, i límit de la ciutat amb l’esvoranc del riu.
Es començava a construir l'any 1955, quan la ciutat creixia – sota el nacionalcatolicisme - , i l’assistència als oficis religiosos era obligatòria, tant en l’àmbit laboral, com en l’àmbit educatiu.
El seu dissenyador, va ser l’arquitecte Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 – 1960 de l'entorn d’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms,[1] 25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926) i influenciat pel noucentisme; autor de diversos edificis religiosos, i que utilitza en aquest edifici un llenguatge arquitectònic i decoratiu propi del romànic.
L'església té un campanar de planta quadrangular i alçat prismàtic; un claustre i un porxo d'ingrés.
Els capitells de la majoria de les columnes estan decorats per Camil Fàbregas i Dalmau, nascut a Moià l’any 1906, però resident des del 1910 a Sabadell, on deixava el seu llegat artístic, de quina destinació en demanava justament comptes el Diari de Sabadell, quan aquest mitjà feia honor al seu nom.
Reiterava aquí la meva pregaria, Senyor ; allibera el teu poble !!!!!
Es començava a construir l'any 1955, quan la ciutat creixia – sota el nacionalcatolicisme - , i l’assistència als oficis religiosos era obligatòria, tant en l’àmbit laboral, com en l’àmbit educatiu.
El seu dissenyador, va ser l’arquitecte Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 – 1960 de l'entorn d’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms,[1] 25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926) i influenciat pel noucentisme; autor de diversos edificis religiosos, i que utilitza en aquest edifici un llenguatge arquitectònic i decoratiu propi del romànic.
L'església té un campanar de planta quadrangular i alçat prismàtic; un claustre i un porxo d'ingrés.
Els capitells de la majoria de les columnes estan decorats per Camil Fàbregas i Dalmau, nascut a Moià l’any 1906, però resident des del 1910 a Sabadell, on deixava el seu llegat artístic, de quina destinació en demanava justament comptes el Diari de Sabadell, quan aquest mitjà feia honor al seu nom.
Reiterava aquí la meva pregaria, Senyor ; allibera el teu poble !!!!!
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.