Cercador
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SADURNI. MERANGES. LA CERDANYA JUSSANA.GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Tomàs Irigaray Lopez, i la Carmen Toledo Cañadas, son una de les ‘parelles romàniques’ més actives i productives de Catalunya, en aquesta ocasió publicava el Tomàs unes fotografies de l’església parroquial de Meranges, població situada a la part jussana de la Cerdanya.
La descripció tècnica en diu que és un edifici romànic tardà, d'una sola nau, modificat i ampliat al llarg dels segles. L'actual temple en devia substituir un altre d'anterior. És obra de finals del segle XII o ja de ple segle XIII. D'època romànica conserva la nau de tres crugies, amb volta de canó apuntat i absis semicircular llis, construït tot amb carreus regulars ben escairats.
La portalada, al costat Sud, també romànica, consta de diverses arquivoltes en degradació, recolzades sobre pilars i columnes. en els capitells i en les arquivoltes hi ha decorades amb figures arcaïtzants. Aquesta portalada està dins d'un atri de volta de canó, al que s'hi entra per un portal de mig punt adovellat, i a la part de la dreta de l'atri hi ha la porta d'accés al campanar.
Se'n conserva la ferramenta romànica – que inclou la clàssica gatera - de reforçament i ornamentació, comunes a moltes esglésies romàniques, amb porta ferrada del segle XII , tant de les comarques de la Cerdanya, com del Conflent i del Rosselló .
En un moment posterior, segurament el segle XVII o XVIII, hom hi afegí diversos elements: la capella Sud corresponent al tram Est de la nau, el campanar i el porxo que protegeix l'entrada, fets d'aparell més rústec (carreus tan sols desbastats) al mur i carreus ben tallats als angles. Als murs d'aquests sectors hi ha làpides encastades amb dates corresponents a aquella època (1626 al mur de la capella, 1683 a l'interior del porxo i 1725 al seu exterior). Al sector que quedava entre la capella i el campanar s'hi construí posteriorment una altra capella i en un moment, que tampoc no podem precisar, se sobrealçaren els murs de la nau, de manera que sobre les voltes quedaren una mena de golfes.
Al darrere hi ha el fossar parroquial.
La descripció tècnica en diu que és un edifici romànic tardà, d'una sola nau, modificat i ampliat al llarg dels segles. L'actual temple en devia substituir un altre d'anterior. És obra de finals del segle XII o ja de ple segle XIII. D'època romànica conserva la nau de tres crugies, amb volta de canó apuntat i absis semicircular llis, construït tot amb carreus regulars ben escairats.
La portalada, al costat Sud, també romànica, consta de diverses arquivoltes en degradació, recolzades sobre pilars i columnes. en els capitells i en les arquivoltes hi ha decorades amb figures arcaïtzants. Aquesta portalada està dins d'un atri de volta de canó, al que s'hi entra per un portal de mig punt adovellat, i a la part de la dreta de l'atri hi ha la porta d'accés al campanar.
Se'n conserva la ferramenta romànica – que inclou la clàssica gatera - de reforçament i ornamentació, comunes a moltes esglésies romàniques, amb porta ferrada del segle XII , tant de les comarques de la Cerdanya, com del Conflent i del Rosselló .
En un moment posterior, segurament el segle XVII o XVIII, hom hi afegí diversos elements: la capella Sud corresponent al tram Est de la nau, el campanar i el porxo que protegeix l'entrada, fets d'aparell més rústec (carreus tan sols desbastats) al mur i carreus ben tallats als angles. Als murs d'aquests sectors hi ha làpides encastades amb dates corresponents a aquella època (1626 al mur de la capella, 1683 a l'interior del porxo i 1725 al seu exterior). Al sector que quedava entre la capella i el campanar s'hi construí posteriorment una altra capella i en un moment, que tampoc no podem precisar, se sobrealçaren els murs de la nau, de manera que sobre les voltes quedaren una mena de golfes.
Al darrere hi ha el fossar parroquial.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.