ESGLÉSIA DE SANTA MARIA. MANLLEU. OSONA. CATALUNYA

Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Província de Barcelona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966), serà l’encarregat de reconstruir l’església parroquial advocada a Santa Maria de la Vila de Manlleu.

Joan Perelló i Pou (Santa Maria del Camí, Mallorca, 30 d'abril de 1870 - Vic, Osona, 27 de juliol de 1955), bisbe de Vic, va ser un dels signants de la Carta Col•lectiva de la Jerarquia Catòlica a favor del feixisme, a la que s’oposava fermament l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), que preveia ja aquest present de descreença i allunyament.

En acabar la confrontació armada – que com volien els Bisbes feixistes, portarà molts màrtirs a l’església i molt dolor a les famílies de casa nostra - de Santa Maria en restaven tan sols la façana i el campanar.

La façana que veiem avui segueix la tipologia de les façanes d'època barroca, que transformà la majoria d'esglésies parroquials de la comarca, consta d'una gran portalada emmarcada per dues columnes de fust llis i capitells de fulles d'acant, amb una porta de testera recta i un frontó circular amb un conjunt escultòric al timpà (amb la representació de la Verge); hi ha un rosetó a la part central emmarcat per dues columnes, iguals a les anteriors, i culmina en un frontó entretallat, com els que perfilen la majoria de façanes barroques.



El campanar que retratava la Pilar Juanix, té cinc cossos separats per motllures semicirculars llises, a manera de franges horitzontals. La base és de planta quadrada, però a partir del segon nivell és de planta poligonal. Està coronat per una estructura molt treballada de ferro forjat que protegeix una campana, afegida al segle XIX. Les finestres són de mig punt.



L’any 1916, aliè possiblement al genocidi que esclataria vint anys més tard, la retratava de lluny el Josep Salvany Blanch