Cercador
ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL CASTELL DE FALSET. EL PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésQuan retratava l’església del Castell de Falset , tenia clar que parlar de ‘ capella’ -com ho fan els papers ‘oficials’ – és en el millor dels casos una incorrecció, aquí rebien atenció espiritual els falsetans fins que s’edificava l’església ‘ nova’ baix al pla.
Les primeres referències documentals del castell daten de l'any 1199, tot i que es suposa una cronologia anterior, d’època sarraïna . La seva construcció a finals del segle XII es relaciona amb la conquesta dels comtes catalans de la Catalunya Nova.
L'època de màxim esplendor es data el segle XIV, quan els comtes de Prades van ampliar l'edifici.
Segons la tradició, en aquest castell van néixer dues de les dones més importants de la història medieval de Catalunya: Elionor de Prades, reina de Xipre i de Jerusalem (1333-1416), i Margarida de Prades, reina d'Aragó i darrera reina catalana (1387-1429).
A principis del segles XVIII, Felip V ‘ l’estimat’ va ordenar destruir el castell.
Mossèn Josep Maria Alegret Bellmunt, rector de l’Arxiprestal de Santa Maria de Falset, em confirmava que l’advocació de l’església del Castell, era també la de Santa Maria, i que la parroquialitat es traslladava – sense interrupció – des de l’església del Castell, a l’església del poble.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Les primeres referències documentals del castell daten de l'any 1199, tot i que es suposa una cronologia anterior, d’època sarraïna . La seva construcció a finals del segle XII es relaciona amb la conquesta dels comtes catalans de la Catalunya Nova.
L'època de màxim esplendor es data el segle XIV, quan els comtes de Prades van ampliar l'edifici.
Segons la tradició, en aquest castell van néixer dues de les dones més importants de la història medieval de Catalunya: Elionor de Prades, reina de Xipre i de Jerusalem (1333-1416), i Margarida de Prades, reina d'Aragó i darrera reina catalana (1387-1429).
A principis del segles XVIII, Felip V ‘ l’estimat’ va ordenar destruir el castell.
Mossèn Josep Maria Alegret Bellmunt, rector de l’Arxiprestal de Santa Maria de Falset, em confirmava que l’advocació de l’església del Castell, era també la de Santa Maria, i que la parroquialitat es traslladava – sense interrupció – des de l’església del Castell, a l’església del poble.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.