ESGLÉSIA DE SANTA MAGDALENA DEL COLL. VALL DE BIANYA, LA VALL DE BAC. LA GARROTXA.

 El Jordi Vigué i Vinas , Sant Hipòlit de Voltregà (16/2/1942), la   M.
Lluïsa Cases i Loscos , el  Joan-Albert
Adell i Gisbert (Barcelona, 1955) , i  la
Maria Lluïsa Ramos i Martínez, confirmen les dades de Patrimoni Gencat,
relatives a Santa Magdalena del Coll , a la Vall de Bianya, comarca de la
Garrotxa , a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0438701.xml

No podem aportar cap notícia històrica documental que ens permeti conèixer
algun aspecte del passat remot d’aquest petit temple d’origen romànic, el qual
depenia eclesiàsticament de l’església parroquial de Sant Andreu de Porreres.
De fet les úniques dades que posseïm es refereixen a les modificacions
efectuades a la capella a partir de la divuitena centúria i a d’altres
practicades en èpoques posteriors.

 

De la primitiva construcció romànica tan sols resta ara la façana de
llevant, el campanar d’espadanya, que fou sobrealçat en temps moderns, i una
finestra que s’obre a la part inferior del mencionat cloquer. La resta
d’estructures que romanen de l’edifici corresponen bàsicament a les obres
realitzades durant el segle XVIII, com la sagristia, adossada a l’esmentat mur
de llevant amb la llinda datada del 1776, i el porxo que protegia fins no fa
gaires anys la porta d’entrada adovellada del frontispici ponentí. Així mateix,
en el transcurs d’aquesta centúria s’alçaren els murs de l’església i, segons
és constatat en alguns documents relacionats amb l’administració de la capella,
s’hi feren diverses obres de consolidació i embelliment; en aquest sentit sabem
que hom féu bastir el retaule (1725) i s’adquirí una veracreu realitzada per
l’argenter olotí Francesc Fillol (1787). Hom sap també que a mitjan segle XIX
es construí a l’interior una capella dedicada al Sant Crist, alhora que
s’emblanquinaren tots els murs de l’església.

 

El retaule barroc de Santa Magdalena fou traslladat a Sant Andreu de
Porreres poc abans de l’alçament armat dels militars feixistes , encapçalats
pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República  l’any 1936, aleshores la capella ja amenaçava
ruïna; posteriorment fou portat a Sant Miquel de la Torre on presidí l’altar
fins que l’any 1973, com a conseqüència dels robatoris d’algunes imatges que hi
pertanyien, fou desmuntat i portat a Olot.

 

L’església de Santa Magdalena es troba en el present en estat d’abandó, amb
la coberta enfonsada i esquerdes als murshttp://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=11018

La retratava l’Olga Sacrest i Roca,  l’any  1986 .” Vista de l'edifici”

 

El temple era un senzill edifici, ara totalment abandonat i en ruïna, d’una
sola nau capçada a llevant per un absis quadrat. A la façana de ponent, on hi
ha la porta, fruit d’una reforma posterior, es conserva encara una finestra de
la factura original, damunt la qual hi ha un senzill campanar d’espadanya d’un
sol ull, reconstruït. Fruit de la reforma era també un porxo, ara esfondrat
igual que el sostre de la nau, construït davant la porta.

 

L’aparell és de petits carreus, sense escairar, disposats formant filades
més o menys regulars, travats amb abundant morter de calç, amb les parts
originals que es confonen amb les que foren reformades.

 

L’estat de l’edifici impedeix una precisa filiació, però sembla clar que
podem considerar-lo una obra tardana, ja dins el segle XIII, i relacionable amb
altres exemples com Sant Cornelí de Ribelles, on hi ha també els absis
quadrats, coberts amb volta apuntada

L’havia retratat Camil José i Guiu (1938-1991) el novembre de 1972

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecin/id/3489/rec/44

Que Maria de Magdala, la Magdalena, faci arribar a l’Altíssim, la  nostra sempiterna pregaria de llibertat
;  Senyor, allibera el teu poble “