ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR DE COQUELLS. VILANANT. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de  l’Empordà 
sobirà i les comarques confrontades, i atèsa la situació de “ presó
municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell
aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i
confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà  als mitjans informatius perquè en valorin la
seva publicació.

 

 

En aquesta  ocasió publica
fotografies  de l'antiga església de Sant Salvador de Coquells, avui
sense culte,  que es troba prop del camí
que porta al mas Genover) i al costat del mas Llobet.

El veïnat de Cloquells, format per un conjunt de masies escampades, es
troba al nord-oest de Vilanant, a poc més de dos quilometres de la població.

És un temple d'una nau amb absis semicircular que presenta elements
constructius romànics dels segles X-XI. La volta de l'absis és de quart
d'esfera; la de la nau, de la qual es pot veure l'arrencament en els murs laterals,
ha estat substituïda per un embigat recent. L'arc triomfal, de mig punt, de
dovelles ben tallades, té impostes de secció excorbades i és sostingut per
pilastres rectangulars.

 

La portalada, en el mur meridional de la nau, és adovellada amb un sol arc
de mig punt. En aquest mateix mur de la portalada, vora l'extrem oriental, hi
ha una finestra de doble escaixada i arcs de punt rodó monolítics. S'hi han
obert algunes finestres modernes que poden haver destruït les antigues. El
parament constructiu d'aquesta església és de carreus de pedra calcària mal
escairats que sovint, no a per tot, s'afileren.

 

CRONOLOGIA ; edifici romànic del segle XI. Era la seu d'una important
confraria regida per un prior (laic) assistit per dos procuradors; aquesta
terminologia havia fet pensar en l'existència d'una petita comunitat monàstica.
La presència d'aquesta confraria està documentada fins a finals del segle
XVIII.

En el primer terç del segle XIX l'ermita estava enrunada.

Des de fa molts anys ha servit de paller de la masia veïna.

 

Caldria una restauració a fons per assegurar la conservació futura d'aquest
important monument romànic, força desconegut i poc estudiat.