Cercador
ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR DE COQUELLS. VILANANT. L’EMPORDÀ SOBIRÀ
Un relat de: Antonio Mora Vergés L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Empordà
sobirà i les comarques confrontades, i atèsa la situació de “ presó
municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell
aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i
confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà als mitjans informatius perquè en valorin la
seva publicació.
En aquesta ocasió publica
fotografies de l'antiga església de Sant Salvador de Coquells, avui
sense culte, que es troba prop del camí
que porta al mas Genover) i al costat del mas Llobet.
El veïnat de Cloquells, format per un conjunt de masies escampades, es
troba al nord-oest de Vilanant, a poc més de dos quilometres de la població.
És un temple d'una nau amb absis semicircular que presenta elements
constructius romànics dels segles X-XI. La volta de l'absis és de quart
d'esfera; la de la nau, de la qual es pot veure l'arrencament en els murs laterals,
ha estat substituïda per un embigat recent. L'arc triomfal, de mig punt, de
dovelles ben tallades, té impostes de secció excorbades i és sostingut per
pilastres rectangulars.
La portalada, en el mur meridional de la nau, és adovellada amb un sol arc
de mig punt. En aquest mateix mur de la portalada, vora l'extrem oriental, hi
ha una finestra de doble escaixada i arcs de punt rodó monolítics. S'hi han
obert algunes finestres modernes que poden haver destruït les antigues. El
parament constructiu d'aquesta església és de carreus de pedra calcària mal
escairats que sovint, no a per tot, s'afileren.
CRONOLOGIA ; edifici romànic del segle XI. Era la seu d'una important
confraria regida per un prior (laic) assistit per dos procuradors; aquesta
terminologia havia fet pensar en l'existència d'una petita comunitat monàstica.
La presència d'aquesta confraria està documentada fins a finals del segle
XVIII.
En el primer terç del segle XIX l'ermita estava enrunada.
Des de fa molts anys ha servit de paller de la masia veïna.
Caldria una restauració a fons per assegurar la conservació futura d'aquest
important monument romànic, força desconegut i poc estudiat.
sobirà i les comarques confrontades, i atèsa la situació de “ presó
municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell
aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i
confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà als mitjans informatius perquè en valorin la
seva publicació.
En aquesta ocasió publica
fotografies de l'antiga església de Sant Salvador de Coquells, avui
sense culte, que es troba prop del camí
que porta al mas Genover) i al costat del mas Llobet.
El veïnat de Cloquells, format per un conjunt de masies escampades, es
troba al nord-oest de Vilanant, a poc més de dos quilometres de la població.
És un temple d'una nau amb absis semicircular que presenta elements
constructius romànics dels segles X-XI. La volta de l'absis és de quart
d'esfera; la de la nau, de la qual es pot veure l'arrencament en els murs laterals,
ha estat substituïda per un embigat recent. L'arc triomfal, de mig punt, de
dovelles ben tallades, té impostes de secció excorbades i és sostingut per
pilastres rectangulars.
La portalada, en el mur meridional de la nau, és adovellada amb un sol arc
de mig punt. En aquest mateix mur de la portalada, vora l'extrem oriental, hi
ha una finestra de doble escaixada i arcs de punt rodó monolítics. S'hi han
obert algunes finestres modernes que poden haver destruït les antigues. El
parament constructiu d'aquesta església és de carreus de pedra calcària mal
escairats que sovint, no a per tot, s'afileren.
CRONOLOGIA ; edifici romànic del segle XI. Era la seu d'una important
confraria regida per un prior (laic) assistit per dos procuradors; aquesta
terminologia havia fet pensar en l'existència d'una petita comunitat monàstica.
La presència d'aquesta confraria està documentada fins a finals del segle
XVIII.
En el primer terç del segle XIX l'ermita estava enrunada.
Des de fa molts anys ha servit de paller de la masia veïna.
Caldria una restauració a fons per assegurar la conservació futura d'aquest
important monument romànic, força desconegut i poc estudiat.
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5425697 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS