ESGLÉSIA DE SANT ROC DE LLINDARS. RIBERA D’ONDARA. LA SEGARRA. LLEIDA

L’església que es refeia al segle XVIII – amb els diners d’Amèrica - està dedicada a Sant Roc i fou sufragània tradicional de Rubinat, , l’any 1100 però, el lloc fou donat com a dotació pels Òdena al priorat de Sant Pere dels Arquells, depenia aleshores en l’aspecte civil dels priors dels Arquells, i en el criminal continuà sota la jurisdicció dels senyors de Rubinat fins que, al segle XV, va passar a la jurisdicció dels veguers de Cervera.

Modernament passava a dependre de Sant Andreu de Vilagrasseta, població del terme veí de Montoliu de Segarra.



Es tracta d'un edifici d'una sola nau, de planta rectangular, capçalera plana i coberta exterior a doble vessant. Presenta un parament paredat a les façanes laterals amb presència d'arrebossat a la façana principal i carreus ambdós arestes de al façana principal. La porta d'accés – que demana una rapida restauració - s'obre a la façana principat a partir d'una estructura d'arc conopial trevolat amb doble motllura, destacant una decoració vegetal que sobresurt de la clau. Hi ha una inscripció a l´intradós de la clau amb la data "1782" dins d'una cartel•la motllurada rectangular. Damunt d'aquesta porta hi ha una fornícula d'estructura motllurada i per sobre s'obre un petit òcul.



Un campanar d'espadanya de doble ull corona la façana principal.

Una cornisa feta amb maó disposat en cantells ressegueix el perfil superior de la façana principal, així com també l'estructura del campanar d'espadanya. L'estructura d'un petit pinacle amb una bola es situa coronant ambdós costats de la façana principal, així com l'estructura superior del campanar d'espadanya.

M’expliquen que té un culte espaiat, com a conseqüència de la mancança de sacerdots, que assoleix en aquestes terres de la Segarra, caràcter dramàtic en la mesura que depenen d’un sol prevere, dos o més municipis amb un nombre de Capelles, Esglesioles i Esglésies que supera en alguns casos la trentena, i això sense comptar les ermites en aquelles poblacions que les conserven.