Cercador
ESGLÉSIA DE SANT PERE O DELS SANTS APÒSTOLS DE CARDOSA O LES FRANQUESES DE TARROJA. LA SEGARRA INFINITA
Un relat de: Antonio Mora VergésTopàvem el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, amb una màquina que netejava els vorals de camí, i que tallava sense cap mirament els cards que havien donat nom a aquest indret, del que se’n té notícies des del segle XI, quan formava una quadra o explotació agrícola sota el domini de diversos castlans i cavallers.
L’any 1269 devia formar part del terme de Tarroja, ja que els Cardona, senyors de Tarroja, concediren aquest any una important carta de franqueses a un grup de cerverins perquè s’establissin al pla de la Cardosa, concessió amb nombroses llibertats i exempció de prestacions senyorials, que donaria lloc a la denominació , les Franqueses de Tarroja.
L’església està situada a ponent del poble, és un edifici tristoi , de paredat i carreus, que té una espadanya de grans dimensions amb dues campanes.
La porta és d'arc de mig punt amb dovelles i al damunt de la porta hi ha una petita finestra sense interès artístic.
L'església ha sofert modificacions, que hom vincula – com per arreu – als diners d’Amèrica ( provinents del comerç i/o de l’espoli de les colònies ).
Eclesiàsticament havia pertangut a Sedó i forma part, com el veí terme de l’Aranyó (els Plans de Sió), del bisbat d’Urgell.
L’herbassar del cementiri ens explica sense paraules l’evident abandó d’aquest nucl
L’any 1269 devia formar part del terme de Tarroja, ja que els Cardona, senyors de Tarroja, concediren aquest any una important carta de franqueses a un grup de cerverins perquè s’establissin al pla de la Cardosa, concessió amb nombroses llibertats i exempció de prestacions senyorials, que donaria lloc a la denominació , les Franqueses de Tarroja.
L’església està situada a ponent del poble, és un edifici tristoi , de paredat i carreus, que té una espadanya de grans dimensions amb dues campanes.
La porta és d'arc de mig punt amb dovelles i al damunt de la porta hi ha una petita finestra sense interès artístic.
L'església ha sofert modificacions, que hom vincula – com per arreu – als diners d’Amèrica ( provinents del comerç i/o de l’espoli de les colònies ).
Eclesiàsticament havia pertangut a Sedó i forma part, com el veí terme de l’Aranyó (els Plans de Sió), del bisbat d’Urgell.
L’herbassar del cementiri ens explica sense paraules l’evident abandó d’aquest nucl
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.