Cercador
ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ. FELLINES. VILADESENS. GIRONÈS. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésLa Merce Mañach retratava l’església de Fellines, advocada a Sant Martí, el que corrobora – si calia – la presència de soldats francs en aquestes terres que lluitàvem amb les forces dels comtes catalans contra els sarrains.
La descripció tècnica ens explica que l’edifici és d’època romànica amb moltes modificacions posteriors, com el campanar i les capelles laterals.
Del període inicial conserva l'absis semicircular centrat per un ampli finestral, una escala per accedir a la torre malmet força la seva singularitat.
La façana principal és orientada a migdia. La porta d'entrada està formada per tres arcs molt senzills en degradació que es confonen amb els carreus de la mateixa paret. Un teuladet sostingut per bigues de fusta protegeix la portada de les inclemències del temps.
Al costat esquerre, a considerable alçada, es pot veure un sarcòfag amb una inscripció gòtica malmesa pel temps, emmarcada per uns escuts en els quals es veu un lleó rampant i una mà que sosté una creu.
El topònim segons Manuel Bofarull i Terrades q.e.p.d deriva del mot llatí figulina, ‘ terrisseria’.
La descripció tècnica ens explica que l’edifici és d’època romànica amb moltes modificacions posteriors, com el campanar i les capelles laterals.
Del període inicial conserva l'absis semicircular centrat per un ampli finestral, una escala per accedir a la torre malmet força la seva singularitat.
La façana principal és orientada a migdia. La porta d'entrada està formada per tres arcs molt senzills en degradació que es confonen amb els carreus de la mateixa paret. Un teuladet sostingut per bigues de fusta protegeix la portada de les inclemències del temps.
Al costat esquerre, a considerable alçada, es pot veure un sarcòfag amb una inscripció gòtica malmesa pel temps, emmarcada per uns escuts en els quals es veu un lleó rampant i una mà que sosté una creu.
El topònim segons Manuel Bofarull i Terrades q.e.p.d deriva del mot llatí figulina, ‘ terrisseria’.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.