"Escrits centenaris". La humiliació masclista de la dona a través de la història

Un relat de: Josep Bonnín Segura

Una amiga meva de Barcelona, amb qui comparteix moltes idees i sentiments , tant a través del facebook i com amb els articles setmanals que li envio ; em va enviar una d'aquestes presentacions o power points i quan l'he oberta m'ha donat la clau per iniciar l'article. Malgrat no sigui la primera vegada que tract aquest tema , amb la presentació he tingut una nova perspectiva per a desenvolupar-lo.
El menyspreu que s'ha tingut cap a la dona dins una gran part de la història de la humanitat es veu reflectit en cada un dels texts que amb el nom "escrits centenaris", traduïts a continuació, exposaré. Per més senzilla la lectura, els texts traduïts aniran en cursiva.

El primer és de Zaratustra, un filòsof persa que visqué durant el segle VII a d. C Diu: "La dona deu adorar a l'home com a un déu. Cada matí s'ha d'agenollar nou vegades consecutives als peus del seu marit i amb els braços creuats demanar-li: Què desitgeu que faci?. Com podeu veure la humiliació ve de temps enrere. I inclusiu es trobava dins molts diferents legislacions com fou en un dels articles de la Constitució nacional anglesa del segle XVI: "Totes les dones que sedueixin i portassin al matrimoni als súbdits de sa majestat mitjançant la utilització de perfums, pintures, dents postisses, perruques, farcits dels malucs i pits, incorrerien en delicte de bruixeria i el casament quedarà anul·lat automàticament". La bruixeria moltes vegades, per no dir totes, es pagava amb la pena de mort, recordau el cèlebre judici de "Les bruixes de Salem" i els distints autos fe celebrats contra les "bruixes" , moltes d'elles simplement eren coneixedores que empraven plantes medicinals, pel Tribunal de la Inquisició?.

La religió o els llibres sagrats també tenien delicte, com son les Lleis de Mon d'un llibre sagrat de l'Índia, que a mes d'esser irreverent el que diu, fa parts i quarts: "Malgrat la conducta del marit sigui censurable, encara que es doni a altres amors (o sigui que posi unes banyes de cérvol a la dona), la dona virtuosa ha de reverenciar-lo com a un Déu. (la figura masculina del Déu masclista també ve d'enfora) Durant la infància la dona aprendrà del seu pare, al casar-se del seu marit; si aquest es mor, dels seus fills ( encara que no ho exposi queda ben clar que dels fills mascles) i sinó els tingués, del seu sobirà. Acabava amb una frase prou contundent: Una dona mai ha de governar-se a si mateixa. O sigui dependència absoluta cap al mascle en qualsevol instància de la seva vida. I això no és tan sols que hagi durat fins ara, sinó que ha propiciat la violència masclista sobre la dona que es pateix avui en dia.

Atès que també hi havia llibres de bona conducta, del que n'he trobat alguns que no tenen tara, respecte a la manera de comportar-se socialment la dona, al tractat de conducta moral i costums de França, del segle XIV, "le Ménagier de París" , l'atac cap a la dona encara és més violent, inclusiu en fa una apologia a la violència contra la dona que és de vergonya. Diu: "Quan un home fora reprès en públic per una dona ( no especifica si amb raó o sense ella), tindrà dret a copejar-la amb el puny o el peu i a rompre-li el nas, per a què així desfigurada, no es deixi veure, empegueïda de la seva fesomia. I remata el text: "I li estarà ben merescut per dirigir-se a l'home amb maldat i un llenguatge agosarat".

Tant el codi de Hamurabi, o sigui la Constitució de Babilònia del segle XVII a d. C, tracta a la dona com un simple objecte sense cap tipus de dignitat, de la qual l'home pot fer el que li vingui en gana. A l'Alcorà, també deixen a la dona poc més o menys com un drap brut.
A continuació venen les frases, dels "llumeneres" dels distints personatges històrics que, no tan sols les amollaren, sinó que les escriviren.
Començ pel conegut Enric VII, rei d'Anglaterra, i cap de l'església anglicana, en el segle XVI; la qual em recorda un article de la llei d'enjudiciament civil durant la dictadura franquista, on es comparava en drets excloents , a la dona i als subnormals. Podria esser que Franco s'inspirés en aquest edicte. Diu el mateix: "Els nins, els idiotes, els llunàtics i les dones no poden ni tenen capacitat per efectuar negocis". A la llei franquista, si els podien fer les dones, però amb consentiment del marit"
La història de la humanitat quasi sempre s'ha cementat sobre l'abús als més dèbils i fràgils. Excepte els pobles més evolucionats, més en contacte amb la terra i al respecte a tot el que els permetia la vida, als que en més d'una ocasió se'ls ha anomenat de salvatges, han tingut cura de les dones, els nins i els vells.
Una societat capaç d'emprar en gran mesura la violència per resoldre els seus conflictes i no em refereix tan sols a la violència física, n'existeixen moltes altres (mental i emocional) em sembla que no està assumint el grau d'evolució que li pertocaria, malgrat tots els seus avenços en altres nivells: científics, tecnològics, etc. De sempre m'ha semblat un absurd, anar a cercar na Maria per sa cuina, pul·lulant per altres planetes, galàxies, amb uns projectes que valen milions de dòlars, quan encara no s'ha estat capaç d'arreglar la pobresa en el nostre planeta, quan tres quartes parts de la nostra humanitat passa fam i estan mancats del més mínim per viure amb dignitat.
La preparació de les noves generacions a través de l'educació a tos els àmbits, des de la guarderia, fins a la universitat, hauria d'esser l'eix fonamental perquè elles tinguin la consciència necessària perquè lacres com la que he escrit de la manca de respecte i no tan sols a la dona, sinó a qualsevol ésser humà s'acabi d'una vegada per totes.


Comentaris

  • Lacra social i patiment individual[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-02-2010 | Valoració: 10

    En efecte, llegint el títol qualsevol lector ja es pot fer una idea del tema que tractes i com ho enfoques. tot i així, el contingut no deixa de sorprendre... no per desconegut, sinó per ben estructurat i exposat.
    És una de les virtuts del teu article, però no la única.
    Has sintetitzat en un espai breu molta història... i molts patiments individuals, injustícies col·lectives i lacres socials. com tu, desitjo també que acabin d'una vegada per totes, per mi i per qui em segueix en la línia generacional.

    Gràcies, Josep, per les teves paraules d'ahir, i especialment per les teves aferrades fortes, mediterrànies i sinceres, al llarg d'aquests anys:
    espero continuar rebent-les en el futur, i de fet no em vindria malament rebre una ben aviat, que són càlides, i per aquí, igual que per la teva vall, el fred es deixa sentir mooolt, brrr!

    T'envio una abraçada calenteta,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Bonnín Segura

Josep Bonnín Segura

401 Relats

908 Comentaris

515595 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.
He escrit des del catorze anys.
Sóc un aprenent de poeta.

Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"

M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera

Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"

He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.

Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.


r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"

Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.

Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"

He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.

Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"

Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.

Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"

"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.


Photobucket - Video and Image Hosting
Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡

Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com

El meu bloc: Poemes de'n Josep

El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum

R en Cadena

"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"

(descobreix què és "R en Cadena")

AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!