EsCriT aL BaR..

Asseguda en aquesta cadira, davant de la barra del bar on tantes tardes he passat, amb amics o sense, perquè de debò que si està bé aquí...és el lloc on millor puc pensar en coses que no em fan patir, que no em fan plorar...
Arribo, m'assec, demano una beguda, tan se val el que sigui, i alguna cosa per picar, i amb la meva petita llibreta a les mans, començo a pensar i escriure en coses que no em fan arribar a tu...
I es que últimament hi han poques coses que no em facin recordar-te, la veritat...encara no se el que no he fet amb tu, que no he compartit amb tu, encara se'm fa estrany estar sense tu, de matí a nit, perquè de debò que creia que eres la meva meitat...i em penso que encara ho crec...
Em conformo pensant en tot el que em viscut, i deixant-me enganyar per altres, que em fan sentir estimada, però als qui jo no estimo, i no m'atreveixo a estimar, perquè encara penso que t'estimo a tu, potser més del que he estimat mai, potser més del que estimaré, potser més del que et mereixes...i és que tot i així no em deixes de fer-me patir...encara em fas esperar...i jo com una idiota et faig cas, et crec, pensant que tothom es mereix una segona oportunitat...de debò encara em queden forces per seguir lluitant? No trobo la raó per la que ho hauria de fer...t'estic perdent...si es que encara no ho he fet...!
m'acabo el refresc, m'aixeco...m'abrigo...fora (i dins meu) fa fred...noto que em congelo...ja no hi ets per abrigar-me...