Esclat de tendresa

E ls sentiments són difícils de controlar. Surten i entren, i segueixen ballant.
S entim el que sentim...i de tot millor si gaudim...
C ontrolar-los, ves per on, potser de les coses més difícils del món.
L es persones som diferents, actuem i pensem, i cadascú expressa el que sent.
A gafa’n de tot i de tothom, mai res serà el que som.
T ot és canvi, tot s’acaba, però l’estimar no el regalava...

D esitjar, valorar, estar allà, fer feliç al teu germà,
E scriuré als quatre vents, què m’agrada i què no entens.

T imoner del teu rumb, en el cor no hi ha consum.
E vitar desitjar tot allò que et pot fer mal,
N o deixar de costat, a ningú que hem estimat...
D iferents, ja ho entens, amb confiança i ascendents.
R es mai pot ser igual, ni sempre, ni mai, tot varia, és normal.
E scalfar, abraçar, van lligades de la mà.
S ense mandra i sense por, ser feliç és molt millor.
A vui escric el que visc, ser ben lliure té el seu risc.


Novembre 2011