Escena final (El perill de la xarxa)

Un relat de: Milleniumandmore
ESCENA FINAL (La finestra secreta)

-S’obre el teló:

Fa 10 anys...

Algú es fa passar per mort, en Manel és viu...només escriu...
La fantasia, la brisa i la boira....puja la marea...
Sempre hi ha qui crea, sempre hi ha qui creu, per sort molta gent pensa...ell sempre acaba el que comença...com una batalla.
Hitler també va escriure la “seva lluita”, i va fer barbaritats, veritables atrocitats.

-Canvi d’escenari.

Ara estan de vacances, a casa han estat amb obres...Després de tanta feina toca una bona època de descans. Ha de canviar de poble.
Està amb la família mirant el televisor, cada dia la mateixa notícia:
HOMICIDES MALTRACTADORS, avui ha acabat pel forat de l’escala (desesperat)...i tu sempre amb la mateixa idea: MALPARIT ho podries haver fet abans de treure-li la vida.

-Escena Final

Sempre seguirà la hipocresia, de la justícia, dels mitjans, dels governs...i de molta més gent...hi ha relats i relats...Hi ha fantasies i dures realitats.
Algú deia de lluny "Mut i a la gàbia"...però mai havia volgut viure engabiat....



Hi ha escenes que mai s'obliden...

Comentaris

  • el perill sí[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 27-01-2012

    el perill de viure sense xarxa i fent funambulisme a trenta metres enlaire, com tu amb les teves paraules sense xarxa a relats sense un nus, un desenllaç, de clàssic res. Però no sempre els relats serveixen per dir el que en penses de les coses d'una manera tan nua com tu ho fas i no és ni millor ni pitjor, és, tan sols, una altra manera d'escriure, i totes són bones, si el que escrius és bo, i ja que parlem de perill, busca u tal Red Perill, no sé ara si va tot junt, ell també fa retalls sense xarxa.

    Molta sort, i benvingut a la plana amb aquest nick tan d'actualitat literària.

    Ferran