Cercador
Fa olor de socarrat (Es veuen les flames des del terrat)
Un relat de: Milleniumandmore- Compartir:
Malpensa i encertaràs...deia la mare...
I és que hi ha tan poca distància entre la ficció i la realitat...
Si els infants juguen a la guerra, és qüestió d’imitació, ells sols no descobreixen les armes...
Puc fer-me passar per mort, i ser ben viu...això també ho deia l’Espriu?
Escriure és un art, un plaer, part de la nostra comunicació...però només som el que som...
Cadascú sap el que és, i com és...
I la fantasia ha de ser lliure, per això és fantasia, la imaginació ha de ser lliure, però parles del suïcidi amb una naturalitat...La realitat d’aquest fet és ben diferent, gent que ha marxat...Gent que t’ha deixat...Potser algú que has estimat...
El cinisme és del governs, aquells que parlen, i deixen morir de fam a la gent, aquells que parlen de drets, i no en compleixen cap, ni el respecte a la vida, ni el respecte a les persones...Els DRETS HUMANS no són cap mentida...No són ficció.
I les brises i les boires, potser són grises, però en dies de claredat el cel es destapa…Tot va lligant…
Més casualitats, diferents interessos, diferents realitats. Més mals de caps.
Per sort no tothom és així, i cal poder fiar-nos del nostre veí, però també saber que hi ha verí, escampat, si nosaltres no sabem posar-nos els límits, acabem passant línies, que per algú són imaginàries, per altres són la seva vida, i les seves decisions...I si, amb el cap ben dret, i amb el cor obert. I això és escriure, dir el que un pensa, sense més ni menys. Ningú vol problemes, cadascú que solucioni els seus. La malaltia i la mort, no són cap joc...”Catalunya über alles”...Bona pel·lícula. Bona crítica!!!
...i ja posats a parlar: Algú va dir: “La dona és, com tothom, les pobres notes del minuet més podrit”...Una frase que no crec que pugui sortir de cap cap clar: Jo diria LA DONA ÉS COM TOTHOM, LES DOLCES NOTES DE L’ALLEGRETTO MÉS BEN PARIT!!!!
Per les que hi són (i per les que ja no hi són).
I és que hi ha tan poca distància entre la ficció i la realitat...
Si els infants juguen a la guerra, és qüestió d’imitació, ells sols no descobreixen les armes...
Puc fer-me passar per mort, i ser ben viu...això també ho deia l’Espriu?
Escriure és un art, un plaer, part de la nostra comunicació...però només som el que som...
Cadascú sap el que és, i com és...
I la fantasia ha de ser lliure, per això és fantasia, la imaginació ha de ser lliure, però parles del suïcidi amb una naturalitat...La realitat d’aquest fet és ben diferent, gent que ha marxat...Gent que t’ha deixat...Potser algú que has estimat...
El cinisme és del governs, aquells que parlen, i deixen morir de fam a la gent, aquells que parlen de drets, i no en compleixen cap, ni el respecte a la vida, ni el respecte a les persones...Els DRETS HUMANS no són cap mentida...No són ficció.
I les brises i les boires, potser són grises, però en dies de claredat el cel es destapa…Tot va lligant…
Més casualitats, diferents interessos, diferents realitats. Més mals de caps.
Per sort no tothom és així, i cal poder fiar-nos del nostre veí, però també saber que hi ha verí, escampat, si nosaltres no sabem posar-nos els límits, acabem passant línies, que per algú són imaginàries, per altres són la seva vida, i les seves decisions...I si, amb el cap ben dret, i amb el cor obert. I això és escriure, dir el que un pensa, sense més ni menys. Ningú vol problemes, cadascú que solucioni els seus. La malaltia i la mort, no són cap joc...”Catalunya über alles”...Bona pel·lícula. Bona crítica!!!
...i ja posats a parlar: Algú va dir: “La dona és, com tothom, les pobres notes del minuet més podrit”...Una frase que no crec que pugui sortir de cap cap clar: Jo diria LA DONA ÉS COM TOTHOM, LES DOLCES NOTES DE L’ALLEGRETTO MÉS BEN PARIT!!!!
Per les que hi són (i per les que ja no hi són).