Escena al parc

Un relat de: entoonces

Una escena: estic asseguda al parc de sota casa, amb el nano corretejant amb els amics del barri.
Jo estic apalancada, mirant aquí i allà de forma vaga.
Pel carrer que desemboca al parc es sent soroll metàlic de xatarra i rises. Automàticament, perquè no tinc res més a fer, dirigeixo la mirada cap allà.

Dues noies estan juguetejant amb un carret de supermercat: una hi va dins, l'altre empenta el carro. Dues gitanes adolescents, amb un cos espectacular malgrat deuen tenir 14-15 anys, dents blanques en contrast amb pell d'oliva i llavis pintats de fucsia. Rises que encandilen, que et penjen. I jo les observo descaradament, sense altra cosa que fer, i fascinada per la convinació de blanc de dents, fucsia de boca i olives a les galtes, dalt d'un cos espectacular malgrat tenir 14 anys, tot envoltat per riures agitanats que contagien.
Les miro descaradament, dic. Però també tombo el cap de tant en tant de forma vaga cap a l'altra banda, per a confirmar que el meu nano està be.

I en aquestes comprovacions estic, que descobreixo un tipo jove en bicicleta que puja per l'altre carrer que també desemboca al parc.
Veure un tipo jove en bicicleta no és res estrany.
Veure un tipo jove en bicicleta que ademés te un cos espectacular malgrat NO tenir 14 anys, ja no és tan freqüent.
Veure un tipo jove en bicicleta amb un cos espectacular malgrat no tenir 14 anys, impulsat literalment per un gos, comença a ser inusual.
La corretja va des del coll del gos fins el canell esquerre del ciclista. Està tensada, perquè l'animal està ansiós per còrrer i arrossega l'amo dalt la bici. Una corretja directa des del coll d'una bèstia fins al canell d'una altra.

Veure un tipo jove en bicicleta amb un cos espectacular malgrat no tenir 14 anys, arrossegat per un gos, que a sobre ensopega amb un parell de cares d'oliva amb rises meravelloses, una dalt d'un carretó de súper i l'altre empentant, amb dents blanques i 14 anys fucsia, ja és totalment estrambòtic.
I que a sobre l'encreuament de gos amb carretó de súper, de bicicleta amb galtes d'oliva, de ciclista amb gitana ("empentat" contra "empentadora"), tingui lloc just darrera del banc on algú veu la vida passar mentre el nano juga, ho trobo absolutament fascinant!
Caos i riures blancs, tot en càmara lenta davant els meus ulls de contempladora.
Atrapo l'escena, la plego delicadament i me la guardo amb un somriure.

Comentaris

  • Es curios[Ofensiu]
    AINOA | 14-10-2005 | Valoració: 9

    Hola entoonces.
    Es el primer cop que et llegeixo i francament m'agradat força fer-ho.
    gairebé em passaba per davant, totes i cadasquna de las escenas que anavas describint.
    Una abraçada.

  • donablanca | 14-04-2005 | Valoració: 10

    més que la forma , m'agrada el fons d'aquest relat. has fet que estigués sentada al banc visquen la situació.
    i si, relament és fascinant.

  • el que els relats diuen d'un mateix[Ofensiu]
    entoonces | 11-03-2005

    Gràcies pel teu comentari, Tiamat.
    I segueixo pensant que tens molta força, no només pel que escrius, sinò pel que es despren del munt dels teus relats (tinguin l'aire que tinguin). A mi m'arriba fermesa, més encara per l'edat que tens, i un caràcter potent. Però mira, si en definitiva no és així, què més dóna? Tú seguiràs escrivint, i jo seguiré pensant el mateix, jajajaja

  • són els relats que més m'agraden,[Ofensiu]
    Tiamat | 11-03-2005


    aquests que expliquen coses normals, que seus, mires, i dius què ha passat. La situació que descrius és curiosa, però també podria haver passat que s'haguessin creuat sense topar, que les seves vides haguessin seguit sense interferir l'una amb l'altra, i també m'hauria agradat veure-ho explicat.

    no sé.. a vegades penso que no cal més, no cal escriure coses que vulguin explicar res en concret -encara que tu volies explicar el que vas veure, però més que com acabi o deixi d'acabar, m'agrada tot el d'abans-, que vulguin tenir un sentit, una "moraleja", o el que sigui.. no cal, no? (pregunta que deixo a l'aire)


    per cert, t'he descobert perquè en un relat em dius que tinc una personalitat ferma, i m'ha fet gràcia, sempre és curiós saber com et veu la gent de fora, i com creu que ets pel que et llegeix.


    en fi, res més, que a vegades em dóna la sensació que m'allargo molt per no venir a dir res.. au doncs, escriu fins que el cor et digui prou!


    una abraçada!

    Tiamat

l´Autor

Foto de perfil de entoonces

entoonces

2 Relats

4 Comentaris

2453 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Tot just ara goso començar a mostrar-me,
encara enlluernada per la vostra valentia.
Espero no fer figa.

Últims relats de l'autor