Mama

I- DITS DE TERRA

ARRELS NUOSES DELS ARBRES
conformen minúscules coves
on potser s'amaguen els gnoms.
Dits gruixuts que penetren la terra,
ja hi eren abans de néixer,
ferms, suaus, del color del món.

GESPA FRESCA
que relaxa amb aroma verd.
Que balla i que brilla,
que pessigolleja les cames
amb dits de formigues i marietes.

DITS AL FANG
Submergint les mans fins als canells
a la massa dolça i espessa d'un pastís,
o a la sorra fugissera
del parc del barri.


II- FERA D'AIGUA

LA ROCA ENMIG LES ONADES
que interromp l'impuls
distorsionant la trajectòria
i aixecant escuma.
La pedra on estavellar-se
en bloquejar l'ondulació ferotge.
L'illot on agafar-se
quan ens ofeguem.

GOTES DE PLUJA
que cauen amb força, rabiüdes,
colpejant els vidres
amb musicalitat salvatge.
Pluja que no rega, ennuega,
esquitxa, enxopa.

LLÀGRIMES QUE RODOLEN SALADES
incansables, inconfesables,
reincidents com les onades
que mai s'eixuguen del tot.

III- LLAR DE FOC

PELL CÀLIDA I SECA,
consistència de cotó.
Tacte amic,
carícia aspre.
Un dit als llavis senyalant silenci.

DUNES ARRODONIDES
de formes suaus i
banyades de sol que tot ho escalfa.
Sorra ardent
que es transmuta
infinita, inacabable.

ESCALFOR DE LLAR
que espera el retorn
sabent que aquest és possible.
Ambient amorós,
abric que embolcalla,
plat de sopa fumejant.

IV- EFÍMER COM L'AIRE

ESPIRAL DE FULLES DAURADES
a la tardor.
Remolí minúscul i aeri
que entreté la mirada cansada
alçant el polsim adormit.

VOL DE PAPALLONES
que arrenquen tot d'una
fugint d'allò que espanta.
Ignorants de la curta vida
despleguen la màgia dels seus colors.

BRISA QUE FA TRONTOLLAR LA FLAMA
d'una espelma sempre encesa,
recordant que res no és immòbil ni etern.
Vents de mort, allunyeu-vos!
Vull besar aquesta estimada.