Escarlata

Un relat de: Ogigia
Una senyoreta distingida passeja per les elegants voreres de Savannah.

Observa-la:
porta anells encesos de vermelló, són més foscos, estan fets de gotes de sang esclavitzada.

Estan fets de l’amargura entre el color negre i el blanc.

Per la vaporosa i fina mussolina del vestit queden molt bé com a contrast.

I en el camps, no molt lluny, famílies senceres recol•lecten tresors.

El contrast
de les pells colrades sobre blanc queda estètic també.

Encara que de les espatlles de famílies senceres s’escolin gotes i gotes de sang idèntica a la teva. Gotes per anells.

Fins i tot en certes zones només veig nenes i els seus robins són puríssims.

Em preguntes
si encara queden senyoretes guapes que passegen,

si encara queden famílies per anells o només nenes damunt del blanc.

Comentaris

  • Or negre[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-03-2011 | Valoració: 10

    Quin gran poema! Crítica a la realitat racial que ens envolta, descrit amb paraules bellament encadenades. M'agrada molt llegir poesia anglesa i nord-americana i aquest poema sembla tenir-hi influències. És una meravella, sembla que estigui escoltant un piano de jazz, amb el ritme de les frases llargues ara i curtes després, encadenant-se perfectament.Una gran abraçada.
    Aleix