és trist veure el jardí tant florit

Camines amb cos cru i olor
de cicle.

Camines de puntetes,
però estàs... sola,
amb pensaments negres i maniobres
en fred.

Creus que veus algú en el televisor,
però és la teva silueta.

Coixeges
com si a una de les dues cames
li faltés amor.

I la memòria,
com un pati rentat per la pluja,
amaga records.

Cada llàgrima teva
cobreix el jardí de vermell,

cada somni avortat, una llavor
verda,
cada gemec d'ovari,
una flor sense nom,

cada somni innocent abatut
es cobreix de pètals.

És trist veure el jardí
tant florit!

No, no et moris ara,
d'acord?

Els records
són ja un ahir suplent.

Nua peses més que vestida.

Dimarts,
a les vuit en punt
... ens veiem.