És l'únic que em queda, la lluna

Sóc aquí, com cada nit,
tot sol,
pensant i contemplant la lluna,
perquè és l'únic que em queda,
la lluna.

Vaig pensar en aquells moments tant meravellosos
que passàrem junts,
també vaig recordar que ens estimàvem,
però te'n vas anar de ma miseriosa vida.

Et cerco i no et trobo,
vaig intentar oblidar-te,
però mai no ho he aconseguit.

Així doncs, què faré?
No ho sé, però sóc aquí, com cada nit,
tot sol,
pensant i contemplant la lluna,
perquè és l'únic que em queda,
la lluna.

Estic perdent tota esperança de trobar-te,
crec que mai no podré estimar ningú més.
Em queden tan sols algunes gotes d'esperança,
potser te n'has anat per sempre
i només em quedarà la brillantor de la lluna.

Sóc aquí com cada nit,
tot sol,
pensant i contemplant la lluna,
perquè és l'únic que em queda,
la lluna.

És inútil que cerqui més,
em vas haver de deixar per algun motiu.
I si t'he fet mal,
perdona'm.

I si encara no t'has oblidat de mi,
mira la lluna,
jo sempre la miraré,
perquè és l'únic que em queda,
la lluna.


(2003)