És clau el clau de l'esclau

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

És clau el clau de l'esclau,
Un que es rovella, però que no cau,
Que no entén de guerres ni de pau,
El lliga a la cadena que juga com un dau
Amb la seva cara de presoner babau.

És clau el clau de l'esclau,
La roba que porta, és ben clar que no li escau,
No és gens digna per les festes de palau,
I fa olor de sopa vella i de ploma d'au.

És clau el clau de l'esclau,
Clau de la rauxa que raja i que rau,
Com soroll d'olles, de veus i sarau,
Com crits d'un pastor cap a un gos que jau.

I el clau és un jou,
I cada gota de pluja que plou,
L'endinsa inevitable dins un pou,
Que tant li dol que no es mou,

I el clau, clau fou,
I el foll, fou clau,
És clau el clau de l'esclau,
L'esclau que mort, no pot descansar en pau.



Comentaris

  • Curios... [Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 13-10-2005

    exercici, melodiós, i ritmic pero amb una reflexió que a tots ens ha de fer pensar. Molt bé.

  • que per molts anys![Ofensiu]
    fadafont | 11-05-2005 | Valoració: 9

    Molt però molt ben trobat!
    O buscat, vaja, perquè es veu que a darrera hi ha un treball digne de consideració!
    Potser ara més que mai, sotmesos a un altre esclavatge que el d'abans, és necessària la poesia com a mitjà creador per tal de reivindicar mitjançant metàfores com la teva la igualtat, la llibertat i la dignitat de tots els homes a no ser-ho, d'esclaus.

    Que per molts anys!

  • quin domini, tu![Ofensiu]
    Shu Hua | 01-10-2004 | Valoració: 10

    quin exercici més guapu, que, a més, no oblida no el fons, queda molt bé. em recorda una cançó que vaig sentir una vegada i que deia, més o menys: "els esclaus porten candaus i serradures i es queixen que fan les feines dures. Els esclaus juguen a daus hores i hores, els esclaus jugant a daus enfonsen totes les naus". Ara m'agrada més la teva perquè té sentit ètic, a més de la rima

    glòria