Cercador
ERMITA DE SANT FRANCESC S’HI MORIA. VIC. OSONA
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava al Josep Olivé Escarré davant l’ermita de ‘Sant Francesc s’hi moria’ , que trobem documentada des de l’any 1244 per bé que els seus orígens semblen més llunyans ja que es troba situada a l'antiga ‘stratta Francisca’.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA, i com a conseqüència del recolzament de la jerarquia, amb només l’excepció de l’ arquebisbe de Tarragona i cardenal,Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), fou totalment devastada.
L’any 1946 s'emprengué la restauració, que al nostre entendre fou poc fidel a l'estètica de les esglésies romàniques d'aquestes contrades.
Es tenen notícies que el pintor vigatà Marià Colomer i Parés ( 1743-1831 ), durant el segle XIX la decorà amb frescos que representaven la llegenda de Sant Francesc passejant-se per terres d'Osona, d'aquella decoració avui només ens en queden fotografies i un gravat de boix.
Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig del 1845 – Vallvidrera, Barcelonès, 10 de juny del 1902) tenia molta devoció a Sant Francesc d'Assís i els seus textos contenen una llegenda que explica el perquè de la construcció de l'ermita: vers l'any 1225, un any abans de la mort del Poverello d'Assís, Sant Francesc arribà a Vic i, en ésser en aquell planell del Gurri conegut pel pla d'Almoina, va tenir un èxtasi en ple camp i un pagès li portà aigua del seu pou i es retornà. El fet fou molt celebrat, i s'hi erigí un pedronet en recordança del Sant d’Assis.
http://www.endrets.cat/text/1337/sant-francesc-s-hi-moria-verdaguer-jacint.html
Anys més tard, els pares franciscans van erigir l’ermita , que prengué el nom de SANT FRANCESC S'HI MORIA, es divisa des d’aquí Sant Jordi de Puigseslloses, un altre dels amors del poeta de Folgueroles.
http://www.endrets.cat/text/1336/records-de-ma-missa-nova-fragment-verdaguer-jacint.html
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA, i com a conseqüència del recolzament de la jerarquia, amb només l’excepció de l’ arquebisbe de Tarragona i cardenal,Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), fou totalment devastada.
L’any 1946 s'emprengué la restauració, que al nostre entendre fou poc fidel a l'estètica de les esglésies romàniques d'aquestes contrades.
Es tenen notícies que el pintor vigatà Marià Colomer i Parés ( 1743-1831 ), durant el segle XIX la decorà amb frescos que representaven la llegenda de Sant Francesc passejant-se per terres d'Osona, d'aquella decoració avui només ens en queden fotografies i un gravat de boix.
Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig del 1845 – Vallvidrera, Barcelonès, 10 de juny del 1902) tenia molta devoció a Sant Francesc d'Assís i els seus textos contenen una llegenda que explica el perquè de la construcció de l'ermita: vers l'any 1225, un any abans de la mort del Poverello d'Assís, Sant Francesc arribà a Vic i, en ésser en aquell planell del Gurri conegut pel pla d'Almoina, va tenir un èxtasi en ple camp i un pagès li portà aigua del seu pou i es retornà. El fet fou molt celebrat, i s'hi erigí un pedronet en recordança del Sant d’Assis.
http://www.endrets.cat/text/1337/sant-francesc-s-hi-moria-verdaguer-jacint.html
Anys més tard, els pares franciscans van erigir l’ermita , que prengué el nom de SANT FRANCESC S'HI MORIA, es divisa des d’aquí Sant Jordi de Puigseslloses, un altre dels amors del poeta de Folgueroles.
http://www.endrets.cat/text/1336/records-de-ma-missa-nova-fragment-verdaguer-jacint.html
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.