Cercador
ERMITA DE SANT BARTOMEU DE COVILDASES. VIDRÀ. OSONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Carles Lleonart publica unes fotografíes de l’esglesiola romànica, de Sant Bartomeu de Covildases, que fou bastida al redós dels segles XI-XII, i consta de campanar d'espadanya, amb dues finestres que perllonguen la massissa paret cap a ponent. Té la porta a migdia, i l'absis a llevant, decorat amb cinc lesenes, arcuacions cegues i dues finestretes. Entre la porta i l'absis, al mur de migdia, té afegida una sagristia.


Està documentada des del 1123, el terratrèmol del 1425 li féu malbé la volta, que fou reparada provisionalment l'any 1430, i definitivament l'any 1548. Aquest mateix any fou reconstruït, en tot o en part, el mur campanar de ponent i el portal.
L’any 1782 - amb els diners d’Amèrica - li fou afegida la sagristia.
Dins la demarcació d’aquesta esglesiola, es trobava l’antiga capella, avui mas de Sant Tomàs, documentada entre el anys 1229 i el 1345.
Llegia que no té culte des dels dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, la jerarquia catòlica amb l’única veu discrepant del venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), abraçava la causa feixista, i posava la llavor de l’actual descreença.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Està documentada des del 1123, el terratrèmol del 1425 li féu malbé la volta, que fou reparada provisionalment l'any 1430, i definitivament l'any 1548. Aquest mateix any fou reconstruït, en tot o en part, el mur campanar de ponent i el portal.
L’any 1782 - amb els diners d’Amèrica - li fou afegida la sagristia.
Dins la demarcació d’aquesta esglesiola, es trobava l’antiga capella, avui mas de Sant Tomàs, documentada entre el anys 1229 i el 1345.
Llegia que no té culte des dels dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, la jerarquia catòlica amb l’única veu discrepant del venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), abraçava la causa feixista, i posava la llavor de l’actual descreença.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor

6954 Relats
1225 Comentaris
5722045 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- “haberlas hailas”
- DONAL JOHN TRUMP, EL REI DEL FENTANILO
- EL CRIM COM A MÈRIT. CONTE O MALSON?
- TROBAR-SE AMB L'AIGUA AL COLL
- QUAN LA BARBA DEL TEU VEÍ VEGES AFAITAR, POSA ...
- CONSPIRANOIA
- IN MEMORIAM. CAPELLA DE CAL PERET, ADVOCADA A SANT PERE MÀRTIR. ALGERRI. LA NOGUERA.
- REFLEXIÓ PELS “ CAÏNITES” EN L’AFER DEL ÍNIGO ERREJÓN GALVÁN.
- EPIPHYLLUM ANGULIGER. FLORIR A LA TARDOR
- HISTÒRIES DE BENJAMIN MILEIKOWSKY, ARA NETANYAHU. TERROR JUEU
- CAPELLA DE VILADELLEVA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. CALLÚS. EL BAGES
- ESGLÉSIA DE LA VANSA, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. LA VANSA I FÓRNOLS. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS
- CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL PORTAL. OLOT. LA GARROTXA
- CONFIRMADA L’ADVOCAVIÓ DE LA CAPELLA DEL MOLÍ DE PALS, SANT ANTONI ABAT . L’EMPORDÀ JUSSÀ.
- TENIU DADES DE L’AUTOR DEL FOSSAR MUNICIPAL DE COLOMERS?. L’EMPORDÀ JUSSÀ