Era de maduixa

La Lucri ha entrat per la porta, mentre els alumnes guarden silenci observant el nou "look" que s'ha fet als cabells. Algunes rialletes s'escapen de boques juganeres, i van passant d'una a una, fins que tota la classe esclata en una de més gran originada per l'extravagant pentinat de la professora de religió. Però això no és tot: porta un conjunt de jaqueta, samarreta, faldilla i botes; tot de color taronja: sembla la repartidora de bombones de butà.

Està clar que ella no té ni idea del perquè de les rialles, però ja se sap: als nens de sisè de primària no se'ls pot fer gaire cas, molts entren a l'adolescència i ja se sap, a aquesta edat…
Té una reputació a mantenir, però no té gaire clar si se'n sortirà, d'aquesta. El dia anterior va descobrir que era en Vicenç qui li havia posat xinxetes al seient de la cadira del professor, i una mica més i es punxa el cul.

Deixa la bossa de mà sobre la taula, escriu la data a la pissarra i quan es disposa a començar la lliçó, una boleta blanca surt bombejada des del fons de la classe i s'enganxa a la pissarra, al costat d'on ella té la mà. No s'atreveix a tocar-ho: sembla una pasta blanca fastigosa, com paper de vàter trinxat i mullat. Es gira poc a poc i busca l'autor de la trapelleria d'entre tots els alumnes de la classe, però res; cap sospitós.

Es fixa que la Laia menja xiclet i s'inventa que és la culpable que hi hagi una boleta ocupant una part de pissarra.
"Laia, enganxa't el xiclet a la punta del nas!"
Evidentment, s'origina una altra riallada col·lectiva. La Laia fa cas omís del que li ha dit la mestra: es pensa que fa broma.
"Que t'enganxis el xiclet al nas, t'he dit!", li diu cridant.
La Laia, una mica espantada, s'enganxa el xiclet rosat al nas.
"El podràs llançar quan s'acabi la classe."
En Vicenç esclata: "profe, que ella no ha pas estat, ella no té cap culpa!"
"Vicenç: tu també enganxa't el xiclet al nas!"
"No em dóna la gana!"
La professora, nerviosa, trista, enfadada i moltes coses més degut a la indiferència dels alumnes, surt de la classe i els deixa xerrant, sense veure que n'hi ha pocs que s'han adonat que ella no entra a classe amb mala fe.