És més que ritme, és cultura

Un relat de: i.

No a tothom li entusiasma la mateixa música, tot i que sol anar per modes i èpoques. No sabem si el que escoltaven els nostres avis serà el mateix que escoltaran els nostres néts, però el que sí sabem és que el que ara està al mercat no agrada a tothom.

A qualsevol època, la música ha consistit en una fusió rítmica i melòdica, però a hores d'ara sembla que només provingui d'un instrument percutit amb (potser massa) energia.
Passejant pel carrer et creues amb personatges hipnotitzats pel "txumba-txumba" provinent dels auriculars que porten posats, i no és precisament agradable.
Si aquesta música no t'agrada ja pots anar-te acomiadant de les discoteques que t'envolten; tanmateix això no és tan dolent: dins el cercle amistós que faràs, t'assegures de compartir un mateix (dis)gust.

És cert que segons l'estil de música i la cultura del lloc en què et trobis, tindràs uns timpats més rebentats o menys, també hi haurà uns aspectes més o menys melòdics o rítmics, però tampoc és per arribar al punt d'ignorància melòdica massiva; per sort encara hi ha un petit sector (els joves no en són la majoria d'aquests, precisament) que es preocupa per les composicions en to menor de música de cambra, un quartet de corda mai famós, o les notes agudes del saxo soprà de la "Jamm Session" de la setmana passada.

Segurament és una sort saber-te moure pel corrent de la moda segons el teu interès, avançar-ne i sortir-ne, però sempre sense deixar que qualsevol que no siguis tu t'arrossegui a la incultura.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

i.

2 Relats

1 Comentaris

1385 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00