Epigrama. Travessar el carrer

Travesso el carrer. Veig d'una vorera a l'altra com les mirades s'enfronten amb els altres vianants que, en intervals de segons, arriben cadascú a la seva vorera sans i estalvi i no xoquen; quina sort!

Han passat el carrer sense que passés res. Els cotxes passen com si estiguessin al París Dakar, i els vianants corren per no ser atropellats mentre el semàfor canvia de color, verd o el de madurar.

En la meva ruta de passeig o en anar a comprar, esquivo les caques dels gossos i l'incivisme dels seus amos, que encara són més bruts. Pobres animals, no han anat a estudi, ni els han ensenyat!
La ciutat cosmopolita és plena de perills encara que sembli que no sigui així però, estan camuflats entre vorera i vorera de qualsevol carrer de la ciutat.

Els coloms, que bonics! Descansen als fils del llum elèctric i quan els vols contemplar has d'anar en compte de que no caigui res als teus ulls. Mentre que els cotxes aparcats els deixen fets un femer.
Pobres coloms, no tenen amo que en tingui cura perquè són de propietat municipal o sigui són públics, i no conec cap encarregat de manteniment de coloms!

" Ni la contemplació es fàcil en la gran ciutat"

Per això he pensat editar un petit manual que el titularia:
" com esquivar els perills gairebé insignificants de les grans ciutats sense sortir-ne mal parat"