Epigrama amb pentagrama

...sembli una contradicció la mateixa por a morir fa que les guerres existeixin. Quantes vegades hem vist que si la gent s'ha plantat davant dels tancs o dels exercits la seva força és tan gran que són desarmats. En el fons els soldats de qualsevol exèrcit també és humà. El mateix exèrcit també obeeix el mateix patró de comportament, o fas el que et dic o t'afussello. Altra cop la por a morir fa que els exercits funcionin. No seria una meravella qie tan soldats com no solsats ens plantessim devant dels tots poderosos senyors de la guerra i els diguessim..."Si voleu guerra la feu vosaltres, una illa i ale a cops de pedres a veure qui guanya, en el fons a nosaltres només ens importa una cosa....VIURE EN PAU"
Una abraçada.

com sempre remenant fins que trobes la solució per buscar l'altra cara de la moneda, la part positiva

una abraçada ben gran des de mataró
joan

critca en rima ! denidó també! ja t'havia llegit alguna cosa i és sempre fresc, com de bon matí.


Gràcies per passar a llegir-me.

Adhesió a la teva frase... del teu Relat.
"jo tanco la tele i miro el carrer."
El carrer és una escola.
Enhorabona !