Enyor

Un relat de: Anna Garcia Garay

Cerco senyals en el cel
Mentre jugo amb els núvols
A pintar-los del color del vent

No hi ha rastre dels mots
Amb sabor de bes
Que hi vas penjar aquella tarda
Perquè mai t'oblidés

I ara t'enyoro en cada carícia
En cada mirada anònima
En cada pas del temps

Que no em toquin
Que no em mirin
Que tot s'aturi ara mateix
Sense tu fa mal viure
Sense tu no sóc res

Comentaris

  • Es bonic.[Ofensiu]
    paparola | 20-10-2005 | Valoració: 9

    Que bonic, com m,agrada.Felicitats.

  • Gràcies![Ofensiu]
    Anna Garcia Garay | 20-10-2005

    Gràcies pel teu comentari, Capdelín... Em sento molt afalagada de rebre la teva crítica. Una abraçada per a tu també!

  • uauau, tio![Ofensiu]
    Capdelin | 20-10-2005 | Valoració: 10

    quina pinzellada romàntica!
    feta amb mà d'artista, dibuixada amb força i a la vegada amb melangia...
    però... sí, sense ella, encara ets quelcom, molt, malgrat l'ànima... plora!
    una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de Anna Garcia Garay

Anna Garcia Garay

25 Relats

82 Comentaris

42007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Sóc algú que no és d'enlloc i que, al mateix temps, és de tot arreu. Deixo anar a l'espai ecos de mi a http://an-tavia-na.blogspot.com