Envejo als asexuals.

Amb l'atracció arriba el desig, i d'aquest a vegades, sorgeix aquella paraula tan dolça, i tan complicada: l'amor.
Els asexuals en canvi, no tenen cap tipus d'atracció sexual. Quina sort!

Love. Amor. Amour.
Jo no sé com s'ho fa, però sempre sona bé.

Un no escull de qui s'enamora.
“Això” arriba i prou.
I patim.
I ens posem tontets.
Tots ens fa gràcia, i perquè no, vivim en aquell núvol on tot és meravellós.
Però seguim patint.

Ho sento però he d'insistir,
Un no escull de qui s'enamora.
“Això” arriba i prou.

No. No és pas una crítica a l'amor, ni de bon tros. Jo ho estic (ei!) de la persona equivocada, però ho estic.
I puc confirmar que “mola”. És gratificant passar uns dies, una estona, unes hores o fins i tot, uns minuts, amb la persona que t'estimes.

Fins que arriba aquell dia, que t'assabentes que el teu “amor”, que ni és amor ni és res perquè recordem, no és correspost, està amb un altre. I allà sí, allà sí que envejo als asexuals...

És curiós, oi?
- Quan trobes a la persona ideal, és la “mitja taronja”. (clar que també n'hi ha que insisteixen en ser la taronja sencera)...
- Quan t'engeguen, perdó, quan et refusen, et donen “carabasses”.

Però que n'hi ha de nosaltres? Els pobrets que hem apuntat malament? Jo vull una fruita!

La maduixa. Serem maduixes.
Una fruita única. Una fruita aromàtica. Intensa. D'un sabor suau. Una fruita dolça, tan dolça, però tan tan dolça, que de sentir-la, només et vingui al cap una altra dolça paraula: L'amor.

No marxeu amb aquella sensació de tristor companys i companyes. Aquells que ja tingueu una taronja, gaudir-la com cal. La resta, tranquils, que ara, ja tenim la nostra fruita.
Mentrestant, com a bona maduixa o maduixot que sóc, t'esperaré, fins que maduri o fins que algú decideixi menjar-me.

Atentament, i sempre teu,

JoMateix.

Pd: L'amor no correspost actualment és feliç. I jo malgrat tot, me n'alegro, perquè clar, un no escull de qui s'enamora.