entre noies...

Moltes gràcies per seguir la meva "petita obra", de debò això em dona anims per continuar escrivint. No tinc gaire escrit en aquesta llengua-nostra que no va ser la meva materna, però dóna'm una mica... de temps.

A mi també em perd imaginar.

el fet d que el teu relat m'hagi fet somriure m'ha obligat a tornar-lo a llegir...i és q així com estic avui...quin mèrit! m'encanta!

el fet d que el teu relat m'hagi fet somriure m'ha obligat a tornar-lo a llegir...i és q així com estic avui...quin mèrit! m'encanta!

.....directe no? On son els preliminars?
jejeje

Molt be noi coses curtes i llegibles.

Maria Pilar (Valeria)


P.D. Capdelin, m'alegro de que t'hagi agradat. D'aixo es tractava. Jo tinc una manera de ser que m'agrada fer contents als demes per jo ser feliç. Quan tinguis una estona, m'agradaria que lligisis el relat de: Presentació d'un estudi historic i lo que sento i vui dir en aquest Aran que estimo. Es un estudi que vaig fer de la meva familia materna i he arribat fins l'any 900, aixo d'Adema1820 te referencia a la casa dels meus avantpasats i lo que vaig escriure a la presentació tambe. Es per que vegis que no sempre escric de la mateixa manera. Tinc incorporat un petit poema que tambe es a RC, que es diu somni, segurament que no esta prou bé, gramaticalment pero jo crec que s'ha de valorar el contingut, esta dedicat a la meva avia que vaig estimar molt perque hem va criar.
Avui dia aquesta casa es el consell de la vall i arxiu historic, esta en el poble de Ros. Ves aqui i veuras la casa: http://personal5.iddeo.es/ret007yo/senhor.html

Ai, ai, ai !!!, baixa-li amb suavitat la cremallera de la bragueta, coi !!!... que costa molt de canviar-la.
Si la cosisis tu, segur, que aniries amb més conta... conxo !!.
Un petonet :-)