Entre dos mons

Un relat de: AVERROIS

KLAQUER DE MECTON

-Ja fa deu mil anclets que estem enviant les senyals a l'espai i no hem rebut cap mena de resposta. Comenta en Klaquer tot senyalant la enorme antena que apunta al verd cel de Mecton.
-No sé de que et preocupes sabem que estan travessant els confins del Aullat i que s'han endinsat a l'espai fosc. Li contesta el seu ajudant Crictos.
-No ens serveix de res que hagin seguit el seu camí, necessitem que hi hagi una resposta, el nostre Univers es mor! Exclama tot colpejant amb les seves enormes pinces l'altar de dur metall obsinic.
-La teva idea està recolzada per tots els glems coneguts del nostre Univers. Va quedar ben clar que científicament és possible que hi hagi una connexió amb un altre Univers i que això ens salvi. Tan sols falta poder contactar-hi.
-Com no hi hagi aquest contacte en menys de cinc mil anclets tot serà destruït. L'Univers que coneixem es seguirà fonent fins arribar a un gran punt d'energia i desapareixerà per sempre més. Aquest punt d'energia travessarà els confins del Aullat i seguirà destruint altres Universos i ves a saber quan pararà...
Els dos mectonians callen i miren amb recança el verd cel. Els dos estels bessons estan a mitja alçada i donen vida aquell racó d'univers. En Klaquer desvia la vista per contemplar aquelles pantalles de cristall líquid de color blau, que tan sols reben les restes d'energia dels conglomerats galàctics que estan sent destruïts per la fusió sobtada del seu Univers. Amb veu tremolosa tan sols diu suaument...
-Tan sols cal esperar, només esperar...
En Klaquer és un mectonià. Des de que va sortir de la closca va ser educat en la ciència del Univers. Ningú en sap tan com ell. Ha inspeccionat, calculat, fins i tot viatjat per quasi totes les galàxies d'aquell Univers que estima tant. La facilitat de poder viatjar sense cap mena d'impediment per tot l'espai, fa dels mectonians els sers més aventurers de tots els que viuen en aquest Univers.
Va ser en un d'aquells viatges quan va poder veure el que estava passant. Una enorme energia venia dels confins del Univers conegut, de les fronteres del Aullat a on no havien pogut arribar per molt que s'hi havia esforçat. S'hi va acostar per quedar aterrit al veure que poc a poc les galàxies més llunyanes eren engolides per un color roig molt intens. Tan ràpid com va poder va tornar al seu gran laboratori i va investigar.
Quan més càlculs feia pitjor ho veia. Pel que semblava el seu Univers es fonia per culpa d'algun element exterior. Al expandir-se aquella energia roja consumia galàxies senceres i feia que cada cop aquell Univers fos més petit i el poder d'aquella energia anava en augment.
Desprès de molt capficar-se va arribar a la conclusió que hi havia un Univers al costat del seu que els estava enviant una energia que no coneixien per causes que ningú entenia i al xocar els dos Universos la energia estava fonent el seu. Sense pensar-ho dues vegades va convocar a tots els glems de totes les galàxies conegudes i els va explicar la seva teoria amb pels i senyals.
Com és lògic en un principi van haver de estudiar-se la proposició d'en Klaquet, però van claudicar davant l'evidencia, el seu Univers s'estava destruint.
La qüestió següent era com poder sortir d'aquell perill i en Klaquet juntament amb el seu equip, en Crictos com ajudant capdavanter, idearen un descabellada solució.
Enviarien missatges, senyals, imatges de totes les maneres que coneixien i que creien que si al altre banda del Aullat hi havia algun ser intel·ligent el podria entendre. Si ho aconseguien i contactaven amb l'altre Univers podrien saber si hi havia una possibilitat de parar tot allò. Podria ser que els del altre Univers foren responsables de tot el que passava en el seu i amb una mica de sort ho podrien aturar.
Les senyals s'enviaven des de feia temps. L'Univers cada cop estava més ple d'energia i les galàxies desapareixien com per art de màgia. Fins hi tot es notava en la gravetat del planeta, que cada cop era més feixuga i als habitants els costava més desplaçar-se.
Ara tan sols calia esperar, la mort estava a la cantonada i els anclets passaven més ràpids del que ells volien.


JAUME DE LA TERRA

Havien passat dos mesos des de que es va enrolar en aquella expedició. Botànics, biòlegs, científics marins, meteoròlegs s'havien reunit gràcies al finançament d'un dels departaments de la Generalitat de Catalunya.
Ara estaven a l'Antàrtida estudiant perquè el gel s'estava fonent tan ràpid. En Jaume era un expert en els estudis dels glacials i això l'havia portat a on era ara. Ell i el seu company Manel havien estudiat a la Universitat de Columbia, a on gràcies als màsters, a les expedicions a Groenlandia i als glacials del Nord de Canadà, s'havien forjat una bona acreditació.
Invitats pel govern americà ara es trobaven a l'estació McMurdo al Sud de l'Antàrtida.
El viatge va començar a bord del vaixell oceanogràfic Polarstern, un dels vaixells més ben equipats del món. Han estat investigant la flora i la fauna mitjançant robots aquàtics i han observat amb fiabilitat la vida que alberga la part submergida de la placa de l'Antàrtida.
Desprès de tot això han anat fins al campament McMurdo i allí estan investigant els gels Antàrtics i el que sembla una desfeta a curt termini dels mateixos.
Gràcies a un fenomenal aparell que pot separar un metre cúbic de gel i al mateix temps poder estudiar-lo in situ sense haver de traslladar-lo al laboratori, en Jaume acompanyat del Manel poden fer totes les proves que vulguin. Mesuraments, observacions, proves químiques sense haver de treure el bloc de lloc. Tan sols a tot el voltant com si d'un tortell de Nadal es tractés hi ha el laboratori que deixa el centre sense cobrir i al intempèrie perquè no hi hagin canvis de temperatura. Tots els aparells de medició enfoquen al bloc que està encara a dins de la resta del gel.
L'experiment fa tan sols un setmana que s'està preparant i en Jaume té molta il·lusió de trobar el perquè de tot aquest canvi climàtic. Ha estat buscant, extraient cilindres de gel de molta profunditat, per si en altres moments de la vida del planeta hi hagut canvis com aquell. La veritat és que molts científics ja han estat investigant sobre el tema i han arribat a la conclusió de que canvis com els d'ara no els havia conegut el planeta.
Els preparatius han estat molt estressants i ara desprès de tot això podrà començar seriosament la investigació.
Els aparells estan mesurant temperatures, canvis de composicions de cada centímetre del bloc, els resultats surten escrits en una impressora un a un i detallats al màxim. Desprès són analitzats per ells dos...
-Aquestes dades són extraordinàries, per fi ho podem aconseguir tot d'un sols cop, sens haver de confrontar diversos experiments. Diu en Jaume.
-Ja et vaig dir que el que ens van proposar podia ser la investigació definitiva. Contesta en Manel.
-Una a una és van descobrint les diferents glaciacions, cada canvi cada... Has vist això? Exclama en Jaume tot senyalant una part del llistat de la impressora.
-Ostres! I que deuen ser aquestes fluctuacions? No seran ones que ens han retornat. Les estem enviant per saber aquestes dades. Contesta el Manel.
-No, no té res a veure, són com un missatge de morse, fixat tenen una cadència que es va repetint, sembla de bojos. Si fos un astrònom diria que ens estan enviant un missatge.
-És que tants dies de preparació t'han diluït el cervell? Estic segur que l'emissora de l'estació té alguna cosa a veure! Ho aniré a demanar, mentrestant no et facis càbales i centret en el que ens interessa, d'acord?
-Està bé, per un moment m'he trasbalsat. Ves a veure si en treus l'entrellat, que no sigui que aquestes emissions ens perjudiquin en la nostra investigació.

MISSATGE DEL AULLAT

-Klaquet, has de veure això!! Exclama tot esverat en Crictos.
-Què et ve ara, què és això tan important?
-Vine, corre, això és molt estrany! Li demana amb vehemència en Crictos mig somrient.
- Si deixo el que estic fent i em fas venir per una tonteria, em sentiràs!
En Crictos camina de presa davant d'en Klaquet que el segueix tot rondinant. Una vegada han arribat al laboratori en Crictos li senyala una de les pantalles líquides...
-Mira i escolta, és impressionant, ens han contestat!
En Klaquet mira la pantalla per veure una senyal que fins aquell moment no havia vist. Desprès es posa a una de les seves antenes un aparell d'escolta. Per uns moments la seva cara canvia, però pocs segons desprès es treu l'aparell i el seu rostre tan sols expressa tristor...
-Però, són ones, unes ones noves! Què no és el que esperàvem? Demana en Crictos al veure la cara d'en Klaquet.
-Ten raó Crictos, són ones, però no són cap mena de missatge de tornada. Qui sap si aquestes ones encara faran més mal al nostre Univers del que ha fet l'energia roja. Sento decebre't, però no és el que estem esperant.
Acaba de dir això quan observa que apareixen unes altres ones a la pantalla. Es torna a posar l'aparell a l'antena, davant la cara de sorpresa de Crictos. Els dos s'acosten per veure que hi ha diferents ones que estan fluctuant. En Klaquet les va escoltant una a una i amb cara de preocupació mira les línies que estan sortint a la pantalla...
-No és el que estàvem esperant, però aquestes ones venen directes del Aullat, alguna cosa ha canviat, potser que els del altre Univers també estiguin fent quelcom per contactar amb nosaltres. Però la veritat és que aquestes ones les haurem d'estudiar, no semblen que portin cap mena de missatge. Fins hi tot podria dir que s'assemblen a les que fem servir per observar i investigar en el laboratori.
-No voldràs dir que ens estan estudiant? Pregunta en Crictos
-Podria ser que abans de contestar-nos volguessin saber qui som. Aquestes noves ones ens donen una esperança, encara tenim temps de poder salvar-nos. Hem de enviar les senyals a la màxima potencia. Dona les ordres oportunes mentre jo ho comunico al Grans Noahs. Diu en Klaquet
tot empenyent al Crictos per donar-li pressa.

MULTIONES

El Manel entre corrent al laboratori mentre es treu la caputxa del anorac...
-Jaume, això és més important del que sembla. L'antena de la base no té res a veure amb tot això, fins hi tot han estat ells els que m'han dit que ja fa unes setmanes que estan rebent aquesta mena de senyals i que no els hi han donat importància, ja que eren molt dèbils.
-Doncs hem de mirar si realment venen del bloc de gel que estem investigant. Posem-nos a treballar a veure que aconseguim.
En poques hores enfoquen antenes receptores directament al bloc i paren totes les ones d'investigació que estaven enviant.
Llavors poden rebre nítidament cada senyal. Encara que són molt dèbils la seva cadència segueix una i un altre vegada...
-Haurem d'enviar aquestes ones al SETI (Search for ExtraTerrestrial Intelligence, o Recerca d'intel·ligència Extraterrestre). Encara que ells investiguin l'espai, segurament podran desxifrar aquesta cadència, si és que hi ha alguna cosa a desxifrar. Diu en Jaume.
-Al SETI ? Vols dir que no ens prendran per bojos? Pregunta en Manel.
-És igual, vull saber que carai són!
En Manel i en Jaume estan discutint sobre si enviar al SETI o a un altre lloc les senyals que han trobat, quan de sobte el volum i la intensitat de les senyals es dispara i tots els controls semblen tornar-se bojos...
-Creus que hem d'enviar a investigar-ho o no? Li demana en Jaume al Manel que està sorprès al veure l'increment de les senyals.
-No en tinc cap dubte! Contesta en Manel.
-Ara ja sabem que la senyal bé del bloc de gel, però qui l'envia? Comenta tot pensatiu en Jaume.
-Quan sapiguem de que es tracte ja t'ho diré. Contesta en Manel sense apartar la vista dels llistats de la impressora.
Sense pensar-ho massa en Jaume fa una copia de les senyals que estan rebent i les envia directament via satèl·lit a la Central de Barcelona i que des de allí ho passin al SETI. No vol donar-li molta importància, ja que es poden trobar amb un fracàs. Una vegada han fet això en Manel li diu...
-Hem de trobar la font d'aquestes senyals, saber realment el punt exacte de les emissions. No vull ser pessimista però, hi si no és més que algun petit aparell de senyals que li vagi caure a algú i estigui colgat a dins del bloc?
-És impossible, aquest gel té més de cinc-cents anys, no veig a algú a l'Antàrtida, pels voltants del any 1.500, portant un petit aparell balisa i emetent senyals. Contesta tot fent anar les mans en senyals de desaprovació.
-I si és extraterrestre? Li replica en Manel.
-No cal que em vulguis engalipar, està bé, buscarem el punt exacte a dins del bloc i de quin objecte es tracta, estàs content?
-No cal que t'enfadis, segur que sinó ho hagués dit jo, ho hauries fet tu, no tinc raó? Li diu en Manel tot posant-li el braç per sobre l'espatlla.
-Segurament ho hauria fet. Ara pensem com ho podríem fer millor i no degradar el bloc. Contesta en Jaume
-Tenim un aparell de raigs X a la base i el podríem fer servir, però haurem de treure el bloc del seu lloc i portar-lo al laboratori principal. Explica en Manel.
-Si mantenim la temperatura, no hi haurà cap problema. Tan sols espero que els raig X no facin malbé el que està enviant les senyals.
-I si ho escanegem? D'aquesta manera no serà tan agressiu per qualsevol cosa que hi hagi allí dins. Comenta en Manel.
-Bé, ho podem provar. Sempre hi serem a temps de fer servir els raigs X.


EXPECTACIÓ

A la monumental sala dels Grans Noahs, la immensa pantalla reflexa les dades que s'estan rebent. Molt d'ells no entenen res de tot aquell garbell de ratlles i línies, però posen cara de entendre-ho. En Klaquet està al bell mig de la sala i els està explicant el que està passant, quan de sobte tot desapareix...
-Què ha passat? Demana el més bell dels Noahs.
Amb cara primer de sorpresa i després de resignació en Klaquet ha de dir...
-No en tinc ni idea, per alguna causa els del altre banda del Aullat han deixat d'emetre aquestes ones. Potser ja ens han estudiat prou i ara ens contestaran, o podria ser també, que no ens contestin mai.
Un rumor en augment va omplint la gran sala i els tres-cents Noahs i pares governadors del planeta es van aixecant i desapareixen pels túnels que els portaran al instant cap als seus països.
La translació va ser una de les coses que els mectonians van descobrir més ràpidament. Tan dins del seu planeta com pel espai han aconseguit minimitzar el temps dels desplaçaments. Quan tenen dos punts, un de sortida i un altre d'arribada, els desplaçaments són quasi immediats, sigui la distancia que sigui. Per això els mectonians han estat sempre tan aventurers. A cada punt que descobreixen al Univers col·loquen un aparell de recepció i els demés hi poden anat al instant.
En la Sala tan sols ha quedat el més vell del Grans Noahs i en Klaquet que acaba de rebre, pel comunicador que porta a la cintura, el missatge desesperat d'en Crictos... "S'han acabat les senyals, i ara que farem?"...
El Gran Noahs que l'anomenen Rilhat, s'acosta al Klaquet i col·locant-li la seva gran pinça a sobre el llom li parla amb serenor...
-No et preocupis, estic segur que rebre'm noticies del altre banda del Aullat. Fins ara no havíem rebut res de res. La nostra desesperació era total. Ara al menys sabem que hi ha alguna cosa diferent al altre banda. Segueix esperant i investigant que podríem fer més.
-Potser em vaig equivocar. Potser hauríem d'haver enviat alguns de nosaltres a veure si trobàvem el final del Aullat i contactar amb els del altre Univers. Potser... hi ha tants "potser". Acaba per dir en Klaquet tot baixant el cap.
-Ara no et deixis vèncer, encara no estem perduts! Ara ves i continua la teva tasca, tots estem amb tu. Exclama en Rilhat.
-Et tindré informat de tot el que passi.
-Espero que siguin bones noticies.

EL LABORATORI

La distancia que separa els dos laboratoris és d'uns dos quilòmetres. A la base a on portaran el bloc de gel hi ha les millors instal·lacions per poder descobrir l'entramat de tot això.
Han tret el bloc d'on era i l'han col·locat a dins d'un dipòsit hermètic per aconseguir no perdre en cap moment la temperatura. Amb un tractor de cadenes l'han portat cap a la base i ara l'han col·locat a dins del laboratori nº 1 que és frigorífic, té les parets de vidre per poder contemplar l'experiment i manté la temperatura constant. Els aparells de escàner i raig x estan incorporats a les parets i no hi ha cap problema per fer les seves investigacions. Un cop allí el professor Wells, que és el que mana, observa el bloc i també les senyals que d'ell s'emeten...
-No havia vist res com això! Aquestes senyals semblen verdaders missatges, no sóc entès en la matèria, però no sé a on ens pot portar. Tan sols hem d'esperar a veure que ens diuen del SETI. Mentrestant sabeu que teniu tots els aparells que necessiteu a la vostre disposició. Els diu en Wells.
-Sinó et sap greu no esperarem a que ens diuen el SETI i començarem la investigació ara mateix. Contesta en Jaume.
-Per mi no hi ha cap problema, espero que em tingueu al corrent del que trobeu.
-Ja saps que si, i quan arribi la resposta del SETI no ens facis patir. Demana en Manel.
-Espero que siguin bones noticies i hagueu trobat alguna cosa interessant. Fins ara.
Quan els deien sols, estan uns moments contemplant aquell bloc de gel, l'han il·luminat pels quatre costats des de fora de la càmera per no augmentar la temperatura interior de la mateixa. Al col·locar també els aparells receptors de senyals, la impressora segueix imprimint com boja línies i línies, amb un monòton soroll de fons.
-Abans de començar amb l'escaneig no creus que hauríem de instal·lar també uns sensors a les parets del bloc per si emet també alguna mena de sons? Li demana en Manel al Jaume.
-Tens raó, però haurem d'investigar en totes les bandes possibles, ves a saber si emet sons, en quina freqüència ho fa.
Guarnits amb els vestits climatitzats entren a dins de la càmera a on hi ha el bloc. La feina de instal·lar els sensors els porta dues hores de treball. Una vegada han acabat, surten de la càmera i es preparen per endollar-ho tot. En Jaume prem l'ON i en Manel afina els sensor. Tot d'un cop, com si d'una turmenta es tractés, estranys sons omplen l'aire del laboratori. En Jaume i en Manel es miren l'un a l'altre....
-Què has fet Manel? Baixa la intensitat que ens tornarem sors!
En Manel, que ha quedat palplantat al escoltar aquells sons, gradua el volum i prem l'aparell de gravació.
Tots dos s'acosten als altaveus i poden escoltar sons que es van repetint, amb cadències com les senyals. Els dos es miren altre cop i en Jaume pel intèrfon es posa en contacte amb en Wells.
Pocs minuts després tots els de la base estan al voltant dels altaveus escoltant aquells sons. Més d'un fa el comentari de que els hi recorden els sons d'aquella famosa pel·lícula "Contacte", en canvi d'altres creuen que allò potser el soroll de les partícules internes de gel que s'estan desfent.
Estan comentant el fet quan entra esparverat l'únic que encara no havia arribat a laboratori portant un missatge d'un e-mail a la mà...
-El SETI ha contestat i heu de veure el que ens diuen, es sensacional!
Tots els rodegen i és en Wells com a cap de l'expedició el que llegeix el missatge en veu alta...
-Hem estat desxifrant les senyals que ens vareu enviar i els resultats han estat extraordinaris. Si han sortit d'un bloc de gel s'ha d'investigar ràpidament si l'origen és un aparell o alguna cosa estranya. Nosaltres creiem que ha de ser un aparell caigut d'algun ser extraterrestre. No és cap missatge terrestre, dintre dels missatges hi han imatges de constel·lacions que nosaltres mai hem vist, a més a més d'altres imatges que no sabem com desxifrar-les. Fa una hora el cap del SETI Adams Stroker acompanyat de dos dels seus ajudants ha agafat un avió cap a on esteu. Al mateix temps creiem oportú que ens seguiu envian
t via satèl·lit les seqüències que esteu rebent, ja que si canviessin de cadència les desxifraríem al moment. Si trobeu alguna cosa més no dubteu en fer-ho saber. Fins a les properes noticies. Franch Helyns -Cap de recerca del SETI-

LA LLUM DELS DÈUS

En Klaquet està descansant en la seva cambra de coral quan l'emissor de missatges rondina estrepitosament. Ràpidament contesta amb la seva veu fonda...
-És que un no pot descansar ni un moment? Què voleu?
-Heu de venir de pressa, del observatori galàctic ens arriben noves noticies i crec que no són bones. Contesta en Grantex que és un dels seus ajudants.
El transportador l'envia en pocs mictrons al laboratori a on tots ja l'estan esperant. En Crictos és el primer de parlar i de senyalar les imatges que han rebut de l'Aullat...
-Fa uns sectons que ens han arribat aquestes imatges, és impressionant, sembla que l'Aullat s'hagi il·luminat de cop i aquesta llum amenaça a omplir tot el nostre Univers. Com pots veure sembla més lluminosa que cent dels nostres Sols. Si segueix així la foscor del nostre Univers haurà desaparegut del tot en menys d'un anclet, no hi haurà mai més nit.
En Klaquet examina les imatges i també les pantalles líquides. En elles el silenci segueix, cap senyal, cap emissió.
-El més estrany de tot això és que mirem per a on mirem la llum és a tot arreu. Tan sols una sola part del Univers sembla que no l'hi ha afectat. Potser allí encara no hi hagi arribat el que està produint aquesta llum. Diu en Grantex.
En Klaquet torna a mirar i remirar totes les imatges que els estan arribant dels quatre cantons del Univers. En Grantex té raó tan sols una porció del seu Univers encara no ha rebut aquesta font de llum. Llavors parla amb tristesa...
-Tot això és mala senyal, crec que dintre de poc rebrem senyals d'ones gamma, si és així tot estarà perdut, voldrà dir que els Universos que ens envolten han esclatat. Realment no sé si en un encadenat de supernoves o en altres coses encara pitjors. En la porció d'Univers que encara no ha arribat la llum dona la casualitat, com tots sabeu, que era la part que estava menys danyada per la desfeta fins a rebre les emissions de raigs. Ara segueix el mateix camí que les demés encara que sembla que porta un retràs en tot el que està passant. Haurem de investigar més a fons aquesta part del Univers a veure que en podem treure. Pel que fa a la resta hem d'estar al menys dos de guàrdia per si ens arriben noves senyals. No vull pessimista del tot, però...
Quan anava a seguir parlant, en Crictos l'interromp...
-Klaquet, mira! Les dades que ens arriben de la desfeta... L'efecte està minvant. L'Univers s'està estabilitzant!

L'ORIGEN

En el laboratori de l'Antàrtida estan preparats per escanejar el bloc de gel. A dins de la càmera de vidre s'ha aconseguit estabilitzar la temperatura i ara es mantén constant, fins i tot molt millor que en l'exterior. Quan tothom està a punt, comença la sessió d'escàner. Les pantalles desxifren cada punt de cada partícula de gel buscant l'origen de les emissions. Als pocs minuts han detectat de on venen...
-Mira Jaume l'emissió dona la casualitat que s'origina al bell mig del bloc, però amb les imatges del escàner no si pot veure cap objecte. Les emissions surten del no res. I aquest no res, és el que ens està enviant missatges. Sembla cosa de bojos.
-I si aquests missatges venen d'un punt tan minúscul que no el podem arribar a detectar. Com ho podríem fer per poder observar-lo?
-Crec que és ben senzill, tallant al voltant el més a prop possible del punt de emissió i observant-lo amb el microscopi. No crec que hi hagi cap més remei.
-Si al menys sabéssim que ens volen dir en els seus missatges, però a part de les imatges que ens han dit els del SETI, no han sabut desxifrar res més. Potser d'aquesta manera sabríem que volen i qui són. Pensa en veu alta en Jaume.
-I si esperem que arribi el "super-cap" del SETI i ens digui que hem de fer? Demana en Manel.
-Potser si que sigui el més encertat. Encara segueixen les emissions amb la mateixa cadència?
-Tot igual des de que van incrementar la potència. Sembla que ens vulguin dir com diria un que jo conec, "ho puc dir més alt però no més clar" El que passa és que no els entenem per molt alt que ho diguin.

NOU MISSATGE

Aquella nit ningú dels que estan al laboratori han pogut dormir. El seu Univers s'estava estabilitzant, però aquella llum sembla que trasbalsarà tot el que aquell Univers havia estat fins ara. Per encara enterbolir-ho tot més a mitja nit s'han començat a rebre senyals de ones electromagnètiques i en Klaquet ara està estudiant al seu despatx cada element per veure si pot treure l'entrellat. Tant sols en Crictos està al seu costat...
-Això cada cop es complica més, aquestes ones electromagnètiques em donen la raó, ens estan estudiant. Fa temps que vaig inventar una cosa semblant per poder veure a traves dels tubs d'experimentació sense haver de obrir-los. El problema és que encara que ho diguem als Grans Noahs no servirà de res fins que sapiguem a que ens enfrontem. I si aquets sers que ens estan observant són els que realment ens volen destruir? I si han rebut el nostre missatge i no el saben desxifrar i per això ens observen per veure qui som?
-És impossible que no el sàpiguen desxifrar, l'hem enviat amb llenguatge matemàtic, qualsevol ser intel·ligent del nostre Univers va interpretar els nostres missatges quan en vam posar en contacte amb ells. Contesta en Crictos.
-I sinó són tan intel·ligents com ens pot semblar? Pregunta en Klaquet tot mirant fixament a Crictos.
-Doncs, això podria ser la resposta de tot el que està passant. Contesta Crictos tot mirant els panells de cristall líquid que tenen al seu davant.
-No podem esperar més, hem de canviar de missatge. Les imatges segur que les han pogut veure, són elementals. És la resta que no deuen haver sabut que era i per això ens estant observant. Però que els podem enviar? Quina deu ser el seu nivell intel·lectual?
-I si els enviem un codi binari? Més elemental impossible. Demana en Crictos.
-És pensaran que som retardats mentals. Contesta en Klaquet tot movent les seves antenes.
-Així que fem? És ben clar que així no podem continuar, fins i tot si segueixen investigant, poden destruir-nos sense que ells ho vulguin. Exclama en Crictos tot fent anar les seves pinces.
-Està bé, canvia el missatge i envien un de binari explicant el que està passant. Si no ho entenen, pobres de nosaltres, estem perduts. Estic segur que com tu has ben dit, buscaran la font d'aquestes emissions i fins i tot poden arribar a eliminar-nos.
-Sinó funciona el més intel·ligent és deixar d'emetre. L'Univers s'ha estabilitzat ja no correm perill.
-Els hem d'explicar que la llum i les ones electromagnètiques faran desaparèixer la vida del nostre Univers en menys de cent anclets.
-Bé crec que tens raó, seguirem amb el teu pla.

STROKER

L'avió que porta en Adams Stroker fa tan sols deu minuts que acaba d'aterrar a la pista a uns dos quilòmetres del laboratori central. En Wells, en Jaume i en Manel l'han anat a rebre i tots plegats en un tractor acaben d'arribar al laboratori, un cop canviats de roba i desprès d'haver pres un cafè ben calent, en Stroker i els demés van cap a la càmera de cristall...
-És d'aquest bloc de gel d'on surten aquestes emissions, oi? Pregunta en Stroker.
-Com pots veure a la pantalla del escàner l'emissió està en el bell mig del bloc però no s'hi veu cap mena d'objecte de cap classe. Li respon en Jaume.
-I els raig X, què els heu fet servir?
-Hem pensat que si havia alguna cosa tan petita, podrien causar danys. Et sembla que els podríem fer servir? Demana en Manel.
-No, crec que heu fet bé, els deixarem com a última solució. Contesta en Stroker.
-El que en Manel i jo havíem pensat, era en seccionar a làmines el bloc i el lloc d'on surten les emissions passar-lo pel microscopi. Què et sembla? Demana en Jaume.
-Si heu passat l'escàner i no hi heu trobat res, seria bona cosa concentrar la recerca en el menor espai possible. Crec que seria una bona idea tallar directament molt a prop d'on s'emeten els missatges i com ben bé dieu, concentrar l'origen i passar-ho pel microscopi.
-Doncs la posarem en practica ara mateix. Exclama en Jaume.
Els preparatius no tarden gaire en posar-se en marxa. La serra circular que han de fer servir, l'han de entrar a dins de la càmera de vidre, per l'espai no hi ha cap problema. La qüestió és no perdre la temperatura per això tanquen la calefacció per uns minuts del laboratori que envolta la càmera. No poden tardar més de deu minuts en tornar-la a engegar, sinó tots els aparells quedaran fora de servei. Tots vestits amb roba d'abric treballen frenèticament per aconseguir el més aviat possible la instal·lació de la serra.
Amb una grua portàtil han col·locat el bloc a sobre la plataforma de la serra circular per així poder tallar el bloc. Ara tan sols han de tancar la càmera i connectar al exterior de la mateixa la serra. Una funció del ordinador connectada a la serra fa que la precisió de la mateixa sigui mil·limètrica. Un cop han acabat els preparatius...
-Quan vulgueu podeu començar! Diu en Strocker.
La serra es posa en funcionament i cada cop s'acosta més al bloc de gel, en el moment que ja el comença a tallar, en Manel demana a crits que parin...
-Espereu, hi ha noves, les emissions han canviat són diferents a les que s'estaven enviant fa uns minuts. Observeu-ho.
Un cop parada la serra tots s'acosten a les pantalles que reflecteixen les ones que estan rebent. En una, en Manel reprodueix les que s'estaven rebent fins fa poc i en l'altre les que s'estan reben ara. Tots queden bocabadats al veure que una part del missatge és en codi binari. Es miren els uns als altres i és en Strocker el que trenca el silenci...
-Posa el àudio del missatge, de pressa!
Tots queden en silenci per escoltar el rumor de fons que va sorgint dels altaveus del laboratori. Aquell rumor
els hi és conegut, se'n ha parlat molt d'aquests missatges. Estan rebent un missatge que tothom l'esperava del espai. Strocker va dient que si amb el cap i es posa en contacte ràpidament amb e radiotelescopi de Arecibo, que és a on estan rebent al instant les mateixes emissions que ells...
-Hans! Heu rebut les ultimes emissions del bloc de gel?... Si són reals, les estic escoltant en directe aquí al laboratori...Increïble, és realment increïble! És el que hem estat esperant tan de temps...No ho sé, haurem d'investigar que ens volen dir, d'on venen i qui són...Quan ho hagis desxifrar m'ho passes el més aviat possible, d'acord?... Bé doncs fins ara.
Amb cara de al·lucinat en Strocker acaba la trucada i es mira els demés que estan esperant noticies...
-Senyors... És un missatge autèntic i sembla que podrà ser desxifrar. Ens el han enviat en codi binari i dintre de poques hores ens diran que diu el missatge.
-Així què fem amb la serra, esperem a veure quin és el resultat del missatge? Demana en Wells.
-Val més que ho aturem tot. Quan sapiguem el que ens volen dir haurem de treballar de valent. Jo crec que podríem tancar els focus, treure la serra i anar a descansar.

CODIC BINARI

En el laboratori de Mecton tots estan en el seus llocs contemplant les ones electromagnètiques que estan arribant captades per les diferents antenes de mils de laboratoris de tan planetes del seu Univers. La claror que ha il·luminat l'Univers encara segueix amenaçant-lo. En Klaquet està davant de la gran pantalla liquida amb cara de preocupació. Si segueix tot tal com està anant, aquestes ones destruiran tot l'Univers. Pensa sense dir-ho a ningú. Està donant-li voltes a aquests pensaments quan de cop les ones desapareixen de les pantalles. Tothom es mira i uns van a les pantalles dels altres a veure si és una cosa general o si tan sols en alguns quadrants del Univers han desaparegut. En pocs mictons arriben a la conclusió de que han deixat d'emetre-les...
-Les ones s'han acabat i l'Univers s'ha estabilitzat, potser els de més lluny del Aullat han rebut el nostre missatge. Parla als demés en Crictos.
-I perquè encara el nostre Univers està il·luminat? Pregunta des de el seu seient en Klaquet.
Es fa el silenci i tothom mira a Klaquet que a poc a poc s'aixeca i s'acosta als demés que han contingut les seves ganes de celebra-ho...
-Hem de estar previnguts, han passat moltes coses des de que hem rebut les primeres radiacions. No ens han contestat res encara, potser que tot hagi estat per casualitat. El que realment ens val és que s'hagi estabilitzat la desfeta del nostre Univers, la resta no ens val per res, hem d'esperar. No deixeu els vostres llocs, continuem en estat d'alerta. Cada secton que passa ens podria portar al caos. Qualsevol cosa estranya que noteu en les vostres pantalles, ha de ser notificada immediatament. Va explicant en Klaquet tot passant pel costat dels seus ajudants, que el miren amb respecte.
Una vegada dit això en Klaquet es dirigeix cap el transportador perquè el porti fins a la Sala del Grans Noahs. Una vegada allí demana audiència per parlar amb Rilhat. Als pocs mictons apareix davant seu...
-Què necessites amb tanta urgència? Li demana.
-Les coses no van bé, tinc una estranya sensació de que tot està a punt d'esclatar. No hem volgut espantar-vos, però han tornat unes altres ones. Aquestes eren de vigilància, ens estan observant i estudiant. La bona noticia és que l'Univers s'ha estabilitzat. Per quan temps? Això és la gran pregunta. També com heu pogut veure el cel durant la nit és més clar que no era abans i no sabem a que és degut. Ara vinc a veure't perquè les ones han desaparegut del tot desprès de que enviéssim un clar missatge en codi binari. I tinc por.
-Però por de què? L'Univers s'estabilitza, les ones desapareixen, tan sols ens queda aquesta claror, que en el fons no ens molesta per res i tu tens por.
-Tinc por de que hagin rebut el nostre missatge i al veure que estem molt avançats tecnològicament, ens vulguin destruir.
-Tens cap prova de tot això? Alguna manera de demostrar-ho? Exigeix en Rilhat.
-No!
-Doncs tranquil·litza't . Donaré les bones noticies als demés i et demano que esperis a veure els esdeveniments. D'acord Klaquet? Li diu en to paternal.
-Esta bé, potser si que estic massa nerviós. Faré el que em dius i et tindré informat del que passi.
En Klaquet torna a les seves habitacions i es posa a manipular la seva pantalla liquida. Dades, estadístiques, resultats, tot li diu que esta equivocat, casi tot ha tornat al seu lloc, tan sols la llum exterior del Univers ha fet canviar alguna cosa del mateix. Encara busca algunes dades més quan de sobte el criden des de el laboratori...
-Klaquet! La llum ha desaparegut, tot torna a ser com abans! Mira-ho en la teva pantalla. Li diu en Crictos des de l'altre banda de intercomunicador.
Efectivament pot comprovar que fins i tot la llum del exterior del Univers ha desaparegut. Es repenja sobre el seu seient de obsidia i pensa...
- Potser si que el codi binari ha fet el seu efecte, però ara que passarà?


UN NOU UNIVERS

El dia següent hi ha un gran rebombori a l'estació de l'Antàrtida. S'acaben de rebre les conclusions del missatge binari. En Stroker fulleja una i una altre vegada les traduccions i mira acompanyat dels demés les imatges que li estan passant per e-mail. En Jaume i en Manel estan sorpresos del que veuen, davant d'ells s'obre un nou univers, galàxies, mons, estels, altres sers diferents a ells i segons sembla tot allò està a dins del bloc de gel. Com que no és la seva especialitat els dos tan sols poden ser merament observadors, Stroker i els seus agafen el comandament...
-Senyors, això és extraordinari, mai ens hauríem pensat que la primera comunicació amb altres sers d'un altre univers seria així. Tan esperar que ens arribessin senyals i els teníem a la Terra mateix. Com podeu veure amb el codi binari ens han comunicat que les ones que els estàvem enviant eren perjudicials per ells, també ens diuen que el seu univers s'està desfent i si podem fer-hi alguna cosa al respecte. La comunicació amb ells és perfecta, ara ens toca a nosaltres contestar.
-Perdona que t'interrompi però, creus que si els diem que estan a on estan i qui som ens poden arribar a creure? Demana en Jaume.
-I perquè no? Pel que sembla són sers intel·ligents i potser més avançats que nosaltres, doncs les primeres emissions estaven en un llenguatge molt complex que no hem sabut desxifrar. Ens han enviat el missatge de nou en binari com donant-nos més facilitats. No sé si això diu res en contra d'ells. Contesta en Stroker.
-I quina serà la política a seguir, experiment rere experiment? Demana en Manel.
-No té perquè ser així, hi ha moltes coses que volem saber d'ells i crec que ells també voldran saber de nosaltres. La qüestió és explicar qui som, a on som i que tan sols volem saber més d'ells.
-I si son hostils? Demana en Wells.
-Bé, no sé si agafar-m'ho a broma o què, quin mal ens podrien fer?
-Ja ho ha comunicat al Pentàgon tot això? Demana en Jaume.
-És clar que si, des de el moment que vam passar el missatge a Arrecibo estan al corrent.
-I no l'hi han demanat res més, cap més informació?
-No, no ens han dit res més.
-Doncs diria que no tardaran a aparèixer per aquí i no crec que tinguin bones intencions. Comenta en Manel.
-No ho diràs de veres oi? És merament un tema científic, res més. Contesta estranyat en Stroker.
-Esperem que sigui així. Diu en Jaume.
-Doncs aclarits els dubtes enviarem un missatge als mectonians, que així és diuen els que ens han enviat les senyals. Acaba en Stroker.
Quan tots s'han anat, en Jaume parla amb el Manel...
-Hem de fer alguna cosa, segur que els faran servir de conillets de laboratori i acabaran per destruir-los. Ja saps que l'home el que no compren ho destrueix.
-Però que podem fer? Tots es posaran en contra.
-I si canviem el bloc per un altre?
-Estàs boig! Ens enxamparan i si ho aconseguim, creus que els hi fas un favor als mectonians, com ells han dit el seu univers s'estava desfent. Potser a dins d'un laboratori controlant la temperatura això no passi. Raona en Manel.
-Què preferiries, estar engabiat i sense cap perill o lliure encara que això et podes fer perdre la seguretat? Pregunta en Jaume tot agafant al Manel per les espatlles.
-Estaran tan enfeinats que no ens trobaran a faltar. De dia podem fer un altre bloc de gel nou, però el canvi tan sols el podem fer de nit. Encara que et torno a dir que no sé si els hi fas un favor o tot el contrari. Contesta en Manel.
-Si aconseguim fer el canvi, enterrarem el bloc a una profunditat que el desglaç no els afecti. D'aquesta manera podran continuar la seva vida.
-Saps si ells hi estarien d'acord?
-No ho sé, però crec que és el millor.
-Doncs endavant, ara no et deixaré sols, desprès de tants anys. Contesta el Manel tot donant-li uns cops a l'esquena.

CONTESTA

En Klaquet desprès de descansar unes hores torna al laboratori. Els seus ajudants estan contents, tot segueix igual. L'Univers s'ha equilibrat, les ones electromagnètiques han desaparegut i per últim, aquella claror que envoltava tot l'Univers ja no hi és.
En Klaquet els felicita a tots, allò sembla que ha estat com un mal son. No sap com però els de l'altre banda del Aullat els han ajudat i tot torna a la normalitat.
S'asseu a davant d'una de les pantalles. Hi ha alguna cosa a dins seu que li diu que no s'ha acabat, que tot acaba de començar. Llavors com si hagués estat posseït mana als seus ajudants que deixin d'emetre les senyals que fins aquell moment estaven enviant. Al escoltar-ho tots el miren amb estranyesa...
-No estic boig encara, feu el que us dic. Si ens han ajudat desinteressadament, no hi haurà cap problema, però si tenen altres intencions sabrem que és realment el que volen. Penseu que ens estem descobrint, la nostra senyal els està dient exactament a on som. Obeïu ara mateix!
Ben bé sense saber pe
rquè els seus ajudants premen els interruptors que anul·laran les emissions al altre banda del Aullat. No ha passat ni deu mictons quan les pantalles líquides comencen a rebre una forta senyal. Tothom es queda parat mirant al Klaquet que fa un moviment d'afirmació amb el cap...
-No us quedeu parats, graveu l'emissió que rebem. És en codi binari, crec que per fi ens volen dir alguna cosa. A veure què serà...
Com si estiguessin bojos, tots els del laboratori treballen sense parar per aconseguir els resultats que els demana en Klaquet. Els mictons passen ràpid i els resultats comencen a sortir per una de les pantalles principals.
A mida que tothom els va llegint les cares de tots canvien per moments. Aquell missatge no potser veritat...
-Però que ens estan dient, és impossible, el nostre univers està a dins d'un planeta d'un altre univers més gran, estan bojos! Comenta esparverat en Crictos tot dirigint-se cap al Klaquet.
-És tan esbojarrat aquest missatge, que penso que ens diuen la veritat, què en traurien de dir una mentida així? Acabem de traduir el missatge, l'estudiarem a veure que en podem treure, però mentrestant seguirem en silenci i no els hi contestarem.
En Klaquet deixa el laboratori a càrrec del Crictos com sempre i agafa el transportador que el durà fins el despatx d'en Rilhat el gran Noahs. Un cop és allí s'espera a ser rebut. Pocs mictons desprès en Rilhat fa acte de presencia...
-A que és deguda aquesta visita, hi ha algun problema?
-Hem de reunir a tots el Grans Noah. Els de l'altre banda del Aullat ens han contestat i el que ens diuen no em fa gens de gràcia. Contesta en Klaquet.
-I què és això tan perillós que tan contestat? Demana Rilhat interessat.

SILENCI

En Jaume i en Manel estan al lloc a on van trobar el primer bloc. La màquina li falta poc per aconseguir un bloc exacte al que tenen en el laboratori principal. Al mateix temps, mentre això passa, en Manel amb un altre màquina que servia per fer perforacions al gel, està aconseguint fer un forat d'una profunditat necessària perquè una vegada enterrat el bloc de gel tardi forces anys en notar el canvi climàtic.
En el laboratori principal no se'n saben avenir del que està passant. Uns minuts abans d'enviar el missatge s'han deixat de rebre les senyals que venien del bloc. Tots estan neguitosos ja que no saben si el missatge que els han enviat desprès haurà arribat.
En la sala a on hi ha el bloc la llum és suau, tots els aparells esperen alguna senyal que provingui d'aquell bloc de gel. Tots estan mirant les pantalles i no hi ha res. Sinó ho haguessin vist amb els seus propis ulls dirien que son uns estúpids mirant un bloc de gel com si es tractés d'un Déu.
En Jaume i en Manel ja ho tenen tot preparat. El bloc l'han col·locat tapat a sobre el tractor i el forat de deu metres de fondària està esperant rebre tot un Univers.
Mitja hora després ja han arribat al laboratori i dona la causalitat que en el moment que reculen el tractor per posar-lo en condicions pel canvi, surt en Wells...
-Ostres! Jaume i Manel, amb vosaltres volia parlar. Uns minuts abans de que enviéssim el missatge, des de el bloc de gel han deixat d'enviar senyals i ara no estem si el nostre missatge ha arribat.
-Doncs jo crec que el deuen haver rebut i que contestaran una vegada l'hagin desxifrat. Que hagin tallat les emissions de senyals és lògic, tots els seus problemes han desaparegut. Contesta en Manel.
-En Stroker no està tan segur. Què és això que porteu al tractor?
-Un altre bloc de gel, nosaltres hem de continuar el nostre experiment. Li diu en Jaume.
-Però quin laboratori fareu servir?
-El número 2, té les mateixes condicions que el 1 però encara que sigui més petit ja en tindrem prou per fer unes proves.
-Quan l'hagueu col·locat veniu al laboratori 1 a veure si tranquil·litzeu l'ambient. Diu en Wells amb to de broma.
Una vegada en Wells a tornat a dins, entren el tractor al garatge i amb un transpalet porten el bloc fins al laboratori 2 que està molt a prop del 1. Llavors tot mirant-se el bloc que han deixat a dins de l'habitació de vidre perquè no perdi la temperatura, en Jaume parla...
-Saps que m'ha vingut de sobte Manel?
-Sinó m'ho dius no en tinc ni idea.
-I si hi ha més d'un univers com aquest que hem trobat?
El Manel se'l queda mirant pensatiu...

GRANS NOAHS

De mica en mica la gran sala de reunions es va omplint amb cada un del Grans Noahs que venen de tots els racons del Univers. En Rilhat, com a més vell de tots, els saluda un per un i ells li tornen la salutació. Passen uns eterns mictons, fins que tothom estar al seu lloc. En Klaquet esta al vell mig de la sala a d'alt d'un púlpit i li toca a ell començar a parlar. En Rilhat fa sonar una de les seves pinces i tothom fa silenci...
-Us hem reunit, perquè en Klaquet com a cap dels científics té coses importants de que parlar-vos. I també perquè necessitarà de la vostra saviesa per arribar a una conclusió. Així que deixem que parli.
-M'he atrevit altre cop a demanar-vos que us reuníssiu per explicar tot el que ha passat en aquests dies...
En Klaquet amb veu fonda i amb una parsimònia digna d'un polític, explica pas per pas i situació per situació tot el que havia succeït. Una vegada acaba amb la narració, comença amb l'explicació del missatge que han rebut del altre banda del Aullat...
-...una vegada vaig ordenar que deixéssim d'emetre la senyal, pocs mictons desprès va aparèixer a les nostres pantalles el missatge dels "Altres" per anomenar-los, per ara, d'alguna manera. Aquell missatge en codi binari, ens mostrava imatges que una vegada desxifrades ens deien el següent:
" Us estem enviant aquest missatge des de un planeta anomenat Terra. El vostre Univers està en el nostre planeta que és milions de vegades més gran que el vostre univers. Aquí hi habitem moltes espècies, però la dominant és el ser humà. El nostre planeta Terra està dins d'un altre Univers en el que som com una partícula insignificant. Volem saber més coses de vosaltres i també us donarem, si voleu, informació sobre la nostra civilització."
-A més a més aquest missatge anava seguit d'imatges de com són els "sers humans" i crec que millor una imatge que mil paraules...
En les pantalles que rodegen la sala de reunions aparèixer una imatge del ser humà. Un rumor d'expectació recorre cada un dels racons. Desprès passa imatges de la Terra i del seu Univers, els rumors continuen. Llavors en Klaquet torna a parlar...
-Per això us he fet venir, perquè pugueu veure tot el que ha passat i perquè prengueu un decisió. Aquets ser humans ens demanen que els hi donguem més informació sobre nosaltres i crec que no ho hauríem de fer perquè tinc por de que vulguin experimentar amb nosaltres. Segons ells som tan petits que ni ens poden veure. Tan sols ens han descobert per les nostres emissions. Si deixem d'emetre, no sabran a on som i ens deixaran en pau. Ara el nostre Univers torna a estar equilibrat, deixem-ho així i visquem en harmonia com ho fèiem abans.
Una vegada en Klaquet ha parlat s'il·luminen moltes antenes per demanar la paraula. En Rilhat senyala a un dels Gran Noahs...
-T'he escoltat amb respecte com sempre. Klaquet saps que tothom et té veneració i la teva saviesa no té cap mena de dubte per la meva part. Si creus que no hem d'enviar més missatges i esperar a veure que passa, estic al teu costat.
Després d'aquesta intervenció els crecs de les pinces dels que estan d'acord omplen la sala de reunions, però encara hi ha antenes il·luminades que esperen el seu torn i en Rilhat en senyala una i quan el Gran Noahs comença a parlar tothom calla...
-Jo com el Noahs que fa uns mictons acaba de parlar i com tots els demés no dubten de la teva capacitat, ni de la teva saviesa, però tan sols tinc una pregunta que fer. I si els sers humans al veure que no els contestem tornen al seu lloc el que segons tu han arreglat? No es fondrà el nostre Univers tal com ho feia abans?
Una porció de la sala recolza el que ha dit l'últim Noahs i un rumor va creixent de retrets entre uns i altres. Llavors en Rilhat colpeja el seu bastó de comandament sobre el terra de metall i com un immens gong ressona a tota la sala. Tothom calla i escolta...
-Deixeu parlar en Klaquet, ell ens donarà la resposta...
-Amb tota humilitat no sé que passarà. Realment el sers humans ens han salvat de la nostra destrucció? Si és així perquè ens haurien de voler fer mal? Si ha estat una casualitat i ells no saben com ho han fet, potser tampoc sabran que fer per tornar-ho tot tal com era abans. I si ens volen fer mal que més fàcil per ells que saber exactament a on estem per destruir-nos. Jo torno a dir que esperaria a veure que passa, sempre i som a temps de enviar un missatge, si és el que realment volen.
Al acabar de parlar tot ha quedat en silenci, ningú gosa dir res, perquè no saben que pot passar i no es volen posar en evidencia. Llavors en Rilhat parla...
-Ja hem escoltat el que ens ha dit en Klaquet i tan sols ens queda decidir que hem de fer. Klaquet espera en la antesala, hem de prendre una important decisió.
En Klaquet surt de la sala de reunions, el futur del seu Univers està en joc...

SALVAR UN UNIVERS

En Stroker i els demés no saben avenir-se del que està passant. Del bloc de gel han deixat de rebre les senyals. Tot està en silenci...
-Potser no han rebut el missatge, hem de tornar a enviar-lo
-I si s'han espantat del que els hem dit? Comenta en Wells que està al voltant de la caixa de vidre amb tots els demés.
-Els enviarem en el missatge les nostres intencions i que no els volem fer cap mena de mal. Diu en Stroker.
-A mi si hem diu alguna cosa així, un gegant deu milions de vegades més gran que jo, més aviat no diria res. Ara és en Jaume el que fa el seu comentari.
-Bé està decidit enviarem un altre missatge i esperarem a veure que passa. Sentencia en Stroker.
Passen les hores i tot segueix en silenci. Quan arriba la nit han d'alternar-se en les guàrdies i a les dues del matí el
s hi toca a en Jaume i en Manel. Quan s'han assegurat que tothom està adormit, comencen el intercanvi. La feina es fa difícil doncs han de tenir cura de no fer soroll. Quan ja tot està casi acabat i el primer bloc de gel ja està damunt del tractor, en Jaume s'entrebanca amb un del focus que cau per terra tot fent un gran terrabastall. Per uns moments els dos es queden aturats, quasi sense respirar, per veure si escolten alguna cosa, però tan sols hi ha que silenci. Tot fent un sospir en Jaume parla amb el Manel...
-Si sortim tots dos i algú ve, ens descobriran. És millor que et quedis aquí i si algú sent el tractor i es desperta, li dius que he anat a buscar al segon laboratori un aparell que m'havia deixat.
- No sé si és gaire convincent però no tenen perquè sospitar. Contesta en Manel.
-Tens tota la raó, el bloc que hem deixat al lloc del original sembla que sigui el mateix i hem tingut sort de que s'acabessin les senyals. Així no notaran la diferencia. Bé me'n vaig desitgem sort, serà una nit molt llarga.
-Has d'anar en compte encara que el tractor tingui grua et costarà maniobrar-lo i desprès ves en compte també al colgar el bloc amb el gel que he tret del forat...
-Està bé home! Deixa't de preocupar-te, tot anirà bé.
-De veritat, no vols que vingui?
-Tan sols has de resar perquè dintre de tres hores hagi tornar, sinó no sé que els diràs.
S'acomiaden i en Jaume surt per agafar el tractor. El soroll del mateix els hi sembla que despertarà a tothom però desprès de que en Jaume marxi, en Manel veu que tot ha tornat a quedar en silenci.

L'ÚLTIM MISSATGE

Les antenes dels laboratoris de Mecton han rebut fa pocs sectons l'emissió del últim missatge enviat pels sers humans. Tots els científics l'estan desxifrant mentre en Klaquet encara està a fora de la sala de reunions. Fa molta estona que els Grans Noahs estan discutint i no arriben a cap solució.
Pensant amb el que podrà passar si els sers humans descobreixen com tornar a fer que el seu Univers es fongui, en Klaquet està trist, sent adona que si es veritat el que li han dit els sers del altre banda del Aullat, el seu Univers és insignificant, més insignificant que una gota de pols del gran desert. És llavors quan rep la comunicació que els ser humans han tornat a enviar un altre missatge. En Klaquet és transporta fins el laboratori i està present quan treuen el entrellat del que volen dir. Tots estan mirant la gran pantalla liquida a on apareix el resultat:
" En cap moment hem tingut la intenció de fer cap mal al vostre Univers. Hem posat tots els medis al nostre abast perquè no patíssiu cap mal. Tan sols volem ser amics vostres i compartir els nostres coneixements "
En Klaquet al veure aquell missatge pensa que potser ha menyspreat als sers humans. Fins aquell moment no els han fet cap mal i han aconseguit aturar la desaparició del seu Univers. Perquè no intentar ser amics?
Com una exhalació és transporta fins a l'antesala de reunions i demana permís per poder entrar. Quan ho fa veu que hi ha una aferrissada discussió i en Rilhat posa pau per poder escoltar al nouvingut...
-Ha de ser molt important el que ens has de dir perquè hagis profanat la reunió? Pregunta en Rilhat.
-Perdoneu aquesta sobtada interrupció, però hi ha noves notícies, han enviat un nou missatge i us el voldria ensenyar.
-No crec que hi hagi cap problema en que el veiguem. Contesta en Rilhat tot mirant als demés que assenteixen amb el cap.
Amb el intercomunicador demana al laboratori que els hi passin el missatge a la pantalla central. Tots estan atents i el missatge apareix davant de tots. No passen un microns quan la pantalla s'apaga i en Klaquet demana poder parlar...
-Crec que estava equivocat, els sers humans volen ser els nostres amics i no tenim cap excusa fins ara per no ser-ho. Ens han salvat i han fer el que els hem dit quan han rebut el nostre missatge de socors. Tan sols tenia un dubte i aquest nou missatge l'ha esborrat del tot. Demano autorització per retornar el missatge i posar-nos en contacte amb ells.
Els rumors van creixen en tota la sala però semblen suaus com si realment tots es posessin d'acord i és llavors quan en Rilhat pren la paraula...
-Estimats germans, heu escoltat el que ens ha dit en Klaquet, heu de decidir. Qui està d'acord?
Un reguitzell d'antenes il·luminades col·lapsen la sala de reunions. El silenci total i les petites llums que surten de cada un del Grans Noahs farien posar la pell de gallina a qualsevol humà que ho estigués veient. Passen un microns i tot mirant al seu voltant en Rilhat parla de nou...
-Crec que està decidit, queda aprovada la teva proposició, tens permís per posar-te en contacte amb els humans.
Fent una reverencia en Klaquet surt de la sala i es transporta al laboratori. Una vegada allí dissenya el text del missatge. Uns hoctons més tard tot esta llest per ser enviat. En Klaquet ho repassa una vegada més i ordena l'enviament.

COMPLOT

El temps passa ràpid i les tres hores s'exhaureixen, tan sols falten deu minuts perquè hi hagi un canvi en la guàrdia. En Manel està neguitós, ja està pensant que els dirà quan vegin que en Jaume no hi és. L'única avantatja que té és que ha de ser ell el que desperti als pròxims. Si passen uns minuts més ningú li dirà res. Mentre espera mira el bloc de gel que han canviat. No diria ningú que no és el mateix. Els detectors estan encarats per rebre qualsevol senyal d'aquell bloc, que està en silenci. Per un moment en Manel pensa, - i si ara es comencés a rebre senyals també d'aquest bloc? - Somriu i es tranquil·litza. Torna a mirar el rellotge i ja passen deu minuts del hora. Sense pensar-ho més agafa la ràdio i truca al Jaume. No hi ha contestació tot són interferències. En Manel està realment preocupat, sap que fa una hora s'ha aixecat una petita turmenta i això dificultarà el retorn del Jaume així com les comunicacions entre ells. Quan ja està desesperat escolta el soroll llunyà del tractor i sent per la ràdio la veu del Jaume...
-He, Manel! No et preocupis que ja estic aquí, tot ha anat com una seda.
Una vegada ha arribat en Jaume, desperten als que han de fer la següent guàrdia amb la sorpresa dels mateixos al veure que ja passen tres quarts d'hora del relleu. En poques paraules els expliquen que estaven en el laboratori fent algunes proves i el temps se'ls ha fet molt curt.
Un cop han fet el relleu se'n van a dormir, sembla que tot ha resultat tal com havien pensat. Fins hi tot la petita turmenta els ha afavorit doncs haurà esborrat totes les senyals.
Al matí següent els dos estan en la seva cambra quan de sobte senten molt de soroll. Es vesteixen i surten al passadís. Allí troben al Wells que va esverat...
-Què passa amb tan enrenou? Demana en Jaume.
-Acaben d'aterrar els marines, segons ens han dit s'han d'emportar el bloc de gel a les seves instal·lacions.
-Però si això és un experiment civil, no tenen dret! L'increpa en Manel.
-Duen ordres del President, no podrem fer-hi res. Acaba de dir en Wells mentre surt esperitat cap al laboratori 1
Quan acaba de marxar, en Jaume i en Manel es miren i un somriure neix dels seus llavis...
-Què et deia jo, comenta en Jaume.
-Tenies tota la raó, hem salvat un Univers de la seva manipulació.

SENSE RESPOSTA

El missatge ha estat enviat ja fa uns quants hoctons i no hi ha resposta per part dels ser humans. En Klaquet i els demés estan neguitosos, el silenci no saben si és bona senyal o si tot pot acabar malament. Tan sols un quants estan a l'expectativa de rebre senyals en aquelles pantalles liquides, la resta del Univers està en pau i no tem res, tot ha tornat a la normalitat.
Desprès de passar uns anclets i no rebre cap més senyal en Klaquet continua la seva tasca d'investigació. En el seu Univers és un heroi, però ell sap que hi ha alguna cosa més allà a fora i també sap que ells encara no són prou savis per poder entendre-ho.

INFINITS

En Jaume i en Manel van acabar els seus experiments i no van parlar mai més del que havia passat a l'Antàrtida. Ells sabien que hi havia tot un Univers amagat a sota del gel. Qui sap si tan sols hi havia aquell. Els humans ens creiem únics, pobres il·lusos!
La sorpresa per tothom, i també pel Jaume i pel Manel, va ser quan es va descobrir que una claror inundava el nostre Univers. Poc temps desprès en Arecibo rebien senyals. Al analitzar-les en Stroker, cap del SETI, va reconèixer que aquelles senyals eren iguals que les que s'havien rebut en un bon principi del bloc de gel de l'Antàrtida. Les senyals dels mectonians havien travessat dos universos i ara els contestaven.





FI







Comentaris

  • jos monts | 21-04-2008 | Valoració: 10

    Carai... quin Manresa.

    Hi quedat distret amb el teu relat, m'ha agradat, als altres als llegiré més pausadament.
    Et felicito, ja m'havien donat referències teves i no s'equivoquen.

    Arreveure un altre conciutadà.

    jos monts

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370418 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!