Encara somio amb ella

Ella caminava davant meu,
entre la gent passar no podia,
la cridava i no tenia veu,
volia corre i no em movia.
Es girava i la seva mirada,
m'omplia d'amarga tristor,
s'allunyava la meva estimada,
en el cor només tenia por.
Pels carrers la perseguia,
com si la vida se m'escapés,
com un fantasma la seguia,
per estrets i foscos carrers.
De cop canviava el paisatge,
ella de sobte emprenia el vol,
portada pel suau oratge,
que em cobria el cor de dol.
Fins l'horitzó vermell de sang,
podia veure el seu resplendor,
i m'enfonsava en el fang,
mentre l'hi demanava perdó.
Alçava lentament la mirada,
i cridava amb tot el cor,
torna amb mi aimada!
Que només sento amor.
Tot era llum, ella s'atansava,
amb deliri la volia abraçar,
sense recança la besava,
quan em vaig despertar.