Cercador
encara queden maduixes...
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Davant seu un plat de maduixes.
Una d´elles, mossegada,
que ha deixat el tint
en els seus llavis que em parlen.
Espurnes de xocolata en el seu nasset,
restes d´una xerrada íntima
a cel obert, sentint les estrelles caure
en els sentiments que poc a poc
agafen color de llum.
Lluny, el mar de la banyera
s´omple de parfum
i d´escuma de desig presonera.
No, no espero que m´estimis ara,
només vull tactar la teva pell
i sentir-la i captar
la intenció de la teva mirada.
No, no tenim pressa, ningú empeny,
el rellotge encara resta aturat
i tot just acabem d´unificar el destí.
En el baf de l´aigua calenta
sobre el mirall, dibuixem els dos
l´inici d´un llarg camí.
No, no tenim pressa,
encara queden maduixes...
Comentaris
-
me n'he d'anar[Ofensiu]jaumesb | 03-03-2006 | Valoració: 10
però la teva poesia m'acompanya
el que tu dius també ho diu el meu amor i a mi em fa feliç
molt bon cap de setmana.
si puc la setmana que ve escriure, aquesta me l'he agafada sebàtica -
el principi d'un camí...[Ofensiu]ROSASP | 02-03-2005 | Valoració: 10
Quins sentiments més tendres, amarats de gust a il·lusió. Tot just el principi d'un camí per recórrer, on s'albira tanta màgia, amor i encís.
Una estimació dolça i juganera que vol viure el deliciós moment, el demà ja s'anirà perfilant amb el sol i la lluna compartides, lentament.
M'encanta el poema i les maduixes també!
Gràcies pels teus comentaris, de vegades em fas envermellir i tot. Crec que em veus amb molts bons ulls, de debó.
Sembla que no puguem parar d'escriure, oi?
S'ha d'aprofitar la inspiració...
Molts petons!!!
-
ei![Ofensiu]AtzaVaRa | 02-03-2005
La maduixa, un bon element, dolç, tendre, sensual,....Enhorabona Capdelín, uns versos amb molt de sentiment, com a mi m'agrada, i amb molt d'amor.
Una abraçada!
AtzaVaRa
P.s.: I que no faltin les maduixes!
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1303811 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )