Encara em tremola el llavi inferior

M'he desplomat. Res a veure amb aquell hostal de Madrid quan, desprès de quatre dies sense veure't, hem vas mirar a l'ombra de la nit, sota la pluja. Se't van portar un dijous mentre treballaves; no et van dir on et duien i a mi tampoc. Senzillament en tornar a casa no hi eres i un mosso amb retràs profund hem va preguntar si ho feies sovint, això de desaparèixer. Aquell fill del gimnàs i la baixa autoestima sabia perfectament que et tenien a comissaria, acusat d'integrista i que se t'emportàven a Madrid la mateixa nit en un furgó blindat. Aquell imbècil (sense menysprear els que hi neixen amb el cervell tocat per la natura) sabia perfectament que no hi eres i que trigaries a aparèixer. Segle XXI, tu amb "els papers en regla", jo graduada i periodista; i els mossos et raptaven a mitja tarda i et portaven a Madrid per la cara. I aquell armari amb el cervell encongit que hem tractava de vostè hem volia fer sentir culpable per arribar a casa meva i trobar-me'l a l'escala.
Aquella nit, la nit en que ens vam tornar a veure i et van deixar lliure desprès de aquells quatre dies llarguiiiiiiiisssimmmmmmmsssss com dos anyades sense vacances, et vaig abraçar i vaig voler posar-te dintre meu per no tornar-te a perdre.
Curiosament, aquell tros de carn amb potes que m'esperava a la porta de casa i va esperar a que arribés també l'ordre de registre, per escodrinyar els meus armaris i desfer el meu ordre, no sabia que ens estava regalant un passi per tot un altra any d'enamorament i historia d'amor renovada.
Han passat quatre anys i seguim junts. Però aquesta nit no ha sigut tan llarga; tú has tornat de l'audiència nacional i has passat tambè quatre nits fora de casa. Però jo no té anyorat tant i tú no m'has abraçat amb tanta força a l'arribada. La setmana que ve tornaràs a tindre net l'expedient, tornaràs a ser un ciutadà anònim i ningú sabrà que algú et va confondre amb un islamic integriste i ens va amargar l'existència durant una bona temporada. I, curiosament, quan m'he desplomat sobre teu, no m'han vingut aquestes ganas enormes d'abraçar-te i possar-te dintre meu per no perdre't. Nomès m'he tornat a vestir. M'he omplert la gola d'aigua fresca. He encès una cigarreta i m'he preguntat perquè el temps pot fer que les coses horribles no siguin tan dolentes.