EMPASTIFAT

Em desperto de matinada neguitós. I com de costum , quan em desperto , me l’agafo fort amb la mà confirmant aquella tibantor tant habitual dels matins. Aquell prémer l’excitació , em tranquil·litza temporalment, però no és la solució. Em giro de costat , buscant el contacte amb qui m’acompanya al llit. Li poso suaument la ma a la natja nua que tinc a l’abast i continuo avançant el braç fins acomodar la mà al seu pit tebi i tranquil. Sento la seva respiració rítmica i relaxada , i rebo resignat el silenciós missatge de que “ara no toca”.
No em dono per vençut i faig un nou intent de fer notar la meva excitació. M’acoblo al seu contorn, encaixant a la seva sinuositat els meus volums i faig notar la meva erecció entre les seves natges. Les meves esperances de rebre alguna resposta excitant a l’acostament , es veuen aviat frustrades, quan l’acompanyant dorment fa un gest , més de buscar una millor posició per seguir dormint, que no pas de rebuig.

Resignat, m’aparto i cara amunt intento tranquil·litzar-me . Vull no pensar en res, es molt d’hora encara. Però el cap es fa ressò del que succeeix a l’engonal , i sento el ritme de la pressió de la sang , bategar per les venes gruixudes que abasteixen generosament tots els recons del meu penis amenaçador. No em permet que me n’oblidi, i la meva ment , esclava dels seus desitjos , fantasieja en estampes de platja plenes de cossos nusos al sol, en orgies voluptuoses i promiscues de cossos desconeguts. Amb aquest panorama, el meu sexe ordena de manera clara que no hi ha punt de retorn. La única sortida a aquest parany és alleujar la pressió tant aviat com es pugui. Opto per tant posar-me del cantó de l’equip guanyador i facilitar el camí a l’alleujament esperat.

Silenciós , però no immòbil , m’acaricio i em lubrico de la manera mes efectiva que se. El mateix , fet per una altra ma , te un efecte multiplicador de plaer , però com la realitat del moment es la que es , procedeixo al compassat moviment de la ma, que amb el puny tancat prem amb força aquella font de desig , i sacseja rítmicament el foc i l’instint més primitiu de la bèstia que tots els homes tenim dins.
Intentant no moure’m massa, per no despertar amb les meves baixes passions, el son de l’acompanyant , aconsegueixo aviat arribar al llimb , i mentre ella escup tot el foc que porta dins, empastifant-me quasi fins el pit amb aquell líquid pastós, el cos se’m tensa i fa que em petin els dits del peu, degut a les contraccions que recorren per un instant d’un extrem a l’altre del meu sistema nerviós.

M’eixugo amb uns Kleenex que tinc a la tauleta, i exhaust, em deixo anar embolicat pel son que em persegueix sempre després d’un orgasme.

Bona nit.