Embús d'idees al volant

Tranquil·litzat. És l'únic que passa en aquests moments per la seva ment. Asserena't. Es frega les mans i s'eixuga el clatell. Impotència. No pot articular cap gest de manera natural, se sent pesat i maldestre, am un cos de plom. S'asseu al volant del cotxe i respira profundament. Confús. Aquest és l'estat actual del seu esperit i el que més l'angoixa. No saber què fer ni on anar. No saber ta sols quina emissora de ràdio posar. Un embús d'idees es barreja amb l'embús d'idees que paral·litza el seu cervell. Es mareja. Per què no pot fer mai res bé? Els retrets li bombardegen el cervell de manera indiscriminada. Decisió. El que més falta li fa, saber dir el que pensa en cada moment; i potser així aconseguiria no sentir-se tan hipòcrita, tan fals, com un bitllet de trenta euros. Enganys. Això és el que l'ha portat a aquesta situació. I no només cap als altres, sinó a ell mateix. Enganyar-se pensant que el que té és el que volia. Vermell. És el color del semàfor dels seus somnis: a prop però inaccessibles.Velocitat. La de les seves paraules, que no esperen ni al cervell ni a la consciència. Consciència, potser el que més li manca. Saber que en un futur, quan sigui un pare de família caòtic a l'estil de Homes Simpson, desitjarà no haver malgastat la seva joventut fent-se in infeliç. Felicitat. L'aconseguirà mai? I si ho fa, quan? D'aquí a deu anys quan hagi acabat la carrera? No, segurament, no.Por. La que l'assetja cada dia quan s'adorm pensant que si fos l'últim dia de la seva vida (que mai se sap) no l'hauria aprofitat. Temps. El que se li escola entre els dits. Excés de velocitat. El que sembla dur tot el món en general. Per què no podia callar?Per què no fa mai res bé? Tranquil·litza't. Tot s'arreglarà. O això és si més no el que li diu aquella part del cervell que es manté sempre optimista en contrapunt a la que li diu que cada cop s'endinsa més en la part egoista del seu caràcter, aquella que va creixent amb el pas dels anys. Fre. El que necessita per a les seves accions. Trobar un lloc on aparcar. I on estar tranquil i estable fins que descobreixi què i qui vol realment. Treure's el cinturó de seguretat. I gaudir la vida deixant enrere els dubtes. Obrir la porta. I descobrir nous móns. Marxar. I deixar enrere tot el que no té solució.