acceptar la realitat

Com oblidar quelcom si mai s'ha conegut? Les fantasies sobre el que podria ser comencen a confondre els meus records i les meves esperances, objectivament nul·les. Però les fantasies ens enganyen. Quan dormim succeeix allò que més temem, sí, però a vegades també allò que més desitgem. I és tan real... Tan cert... que al despertar arribem fins i tot a confondre la realitat. Ens creiem capaços, dotats de qui sap què, però alguna cosa que ens torna irremeiablement implacables. Per desgràcia però, els minuts de desvetlla ens recorden com n'és de miserable la nostra existència i ens fan tornar a la realitat. I llavors som conscients més que mai de les nostres limitacions. I volem oblidar, oblidar tot allò que ens fa patir i a què no podem aspirar. Però, si no hi podem aspirar i mai ho hem conegut, com oblidar-ho? És una paradoxa curiosa. Tothom vol oblidar. Oblidar enamoraments impossibles, la por per la mort, la por a malalties estranyes que els poden assolar en un futur... però el terme adequat no és oblidar. El que hem d'aprendre tots és a deixar la fantasia i adequar-nos a la realitat, només així viurem dins les nostres circumstàncies i possibilitats, i potser deixarem de patir una mica tots plegats per coses que, en moltes ocasions (no és el cas de la mort) mai ens passaran.