Cercador
Embelleixo les hores, persegueixo les paraules
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Bo i orgullós del meu existir, repasso els dies i ressegueixo les nits.
Embelleixo les hores,
persegueixo les paraules...
i descobreixo els horitzons de ben a prop,
quan aquests em semblaven llunyans, i tristos.
Però avui, ara i sempre, bo i orgullós existeixo amb el temps,
i repasso els dies,
i ressegueixo les nits.
És així com el record del dia a dia es va repassant,
com la bellesa de les hores es va resseguint de nit a nit...
i com perseguint les paraules, es descobreix un horitzó rera d'un altre,
i tot de ben a prop,
i amb la semblança d'una llunyania que no existeix, i que tampoc és trista.
Perquè ara el futur és el demà d'un avui per sempre,
i que em té bo i orgullós en l'existir del meu propi temps.
Embelleixo les hores,
persegueixo les paraules.
Comentaris
-
Mots que ens obren camins....[Ofensiu]Somnikat7 | 29-11-2004 | Valoració: 8
Mots que ens obren camins....paraules que demostren el temps perdut, però que saben que hi ha un demà futur que ho pot canviar tot....
Magnífic Marc....
M'han agredat les sinceres paraules "Perquè ara el futur és el demà d'un avui per sempre,
i que em té bo i orgullós en l'existir del meu propi temps".
Tes paraules se m'entulleixen dolçes, són el reflex de ton cor i de la meva sinceritat.
He pensat per un moment que estaves a la meva ment....
Cuida't i continua escribint!!
-
Quan les paraules són perseguides...[Ofensiu]Llibre | 25-11-2004
...sovint és perquè qui els va al darrere té coses a dir. Penso que aquest és el teu cas. I que és lògic que per moments et sentis "bo i orgullós del teu existir". Tens motius per fer-ho. Si més no, del teu existir "relataire".
Molt bons, els teus poemes.
LLIBRE
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872101 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.