Embarbussaments inventats

Un relat de: Rafel Ribas
• Embarbussaments inventats

• Déu, deu a deu deutors d'una deu d'aigua fresca. La deu d'aigua fresca, és deutora dels deu deutors que Déu deu.

• Un be, ve a fer el bé i a veure si pot beure l'aigua de la deu. L'aigua de la deu, la beu el be que ve a fi de bé.

• El DO, té un do, el RE, no te res. El MI es per a mi. El FA, si fa o no fa. El SOL, pren el sol ajaçat al sol d'arena. El LA, la, la, la. El SI, sempre diu que si. Finalment de nou el DO,.. Déu-n'hi-do!.

• Un gra d'arròs. Un gra al cul. Un gra de sorra, un gra de pus. Un gra granat d'una granada color grana, o una granada que explota un cop llençada. Una granera que escombra la grana del graner. Finalment(, un gra que en fa ungrà massa.

• Al tan-to que va de canto. Jo canto des del canto del cantó. Això va del canto d'un duro.

• La bota Katiuska, la bota de vi, ella bota, estar com una bota. vota a les a les urnes...

• Una bota que bota i no vota.

• Un eixam d'abelles ximples, xampurregen a aixopluc del xampany i xiuxiuegen a cau d'orella tot tornant al eixam.

• La K, cacareixa i la B, baveja. La R, rambleja i la X, xiuxiueja. La F, fanfarroneja i la G, ganduleja. La J, Jau i la C, cau. La Ll, llaneja i la T, tanteja La M, mama i la N, navega. La P, fa por i la S, serpeja. Finalment, la H, no diu res.

• La son sona. Sona que tens mocs. la música sona. tot això et sona? o no et sona de res?.

• Som com som. Som com la son d'una somera que somnia tot somniant fantasies, mentre sona una sonata tot mostrant un somer i escàs somriure somnolent.

• (Som com som, som la son d'una somera que somnia somicant, mentre sona la sonata, mostrant un somer somriure somnolent).

• La somera somica mentre somnia que sona la sonata dins un son profund.

• Tinc son i sona la música que no sé de que em sona. Mentre em sono els mocs del refredat. La veritat, és que tot això no em sona de res.

• Oda a la Santa del Sena.
• Sana la Santa del Sena que flueix per la sina generosa, mentre sona la músicaque suma. Hosanna a la Santa del Sena.

• La presa de la presa, presonera que té pressa per escapar de la presa del pantà.

• El padrí xerrica quan veu el vi. Vi ranci de la bota o el porró de pell de cabrit. Xerric que xerrica el padrí quan amb la bota beu el vi. un vi que xerric que xerrica, poc a poc per la gargamella va entrant d'allò més fi.

• Un fil de cosir, El fil de pescar, El fil del argument, Fil i prim.

• La filadora fila amb fil de pescar que es filagarsa, tot seguint el fil d’un film que filaprim.

• Ba, que bé i va.
Be, que bé un bè que està be.
Vi dolç o sec i que fa xerric.
Bo que va de bo i
Bu que res vol dir i que no diu ni mu.

• Músic que "musiques" la música.
Música que "musica" el músic.
Música que "musica" la música del músic que "musica"

• Tinc nou nous d'un noguer nou. El noguer nou, fa nou nous. Tot plegat, res de nou.

• La nau navega per la neu d'un glaciar. Un niu d'un ocell despistat que nia sobre la neu del glaciar.

• La nou de la glotis, la nou del noguer, el cos nu de la nau que navega per la neu del glaciar, troba el niu del ocell despistat, tot nu i ben glaçat.

• La mare, la mare de Déu, la mare del rovelló, la mare del Tano, la mare que et va parir, la marassa...

• La mare mereix i mira la mora de Mura. La mussa de la mare que mereix i mira la mora de Mura es marceix.

• La mora, mora a l'aren menjant una mora de la morera. La mora que mora a l'aren menjant una mora de la morera, es demora.

• Un Mas, que més que un Mas, és la mussa de la Mis que va a missa en el Mas.

• Un mos que la mussa de la Mis, fa abans de la missa en el Mas.

• En el mas, aquest mes, a mes a mes, declararan miss, mentre tots plegats fem un most, tot jugant el mus, inspirats per la mussa del mas.

• La serp serpeja per una carretera serpentejant

• Un rap, rapeja un rap. Un rap ros, rapeja un rap del rap arrebossat.

• Riu el riu. Tinc un riu

• Mira com riu aquest riu que és ple d'aigua que riu i és ben viu.

• Roba la roba, roba una carta.

• El lladre roba la roba del vestidor.

• Un rovell d'ou. El rovell del ferro.

• Trec el rovell d'aquest ferro rovellat, mentre menjo el rovell d'un ou ferrat.

• El nét net, és nat a la nit. La néta neta, menga nates pel matí. El nét i la neta nets, mengen nata tot donant la nota.

• Em plau quan plou.

• El Pol va al pol nord.

• Un pal ple de pèl d'un pi que té el Pol.

• El pèl del Pol, cau al plat pla de pi i ple de plom. El plom del plat pla de pi del Pol, és ple de pèl. això li va d'un pèl.

• En Pau, viu en pau al palau.

• El preu del peu, no té preu.

• La Fina, pinta amb una pinta que té bona pinta.

• Un pollastre que munta un bon pollastre.

• El fi, no té fi. L'infinit, tampoc té fi. En fi, ho faig de bon fi. Vigila fila ben fi.

• Una falç. Un fals falciot.

• Un feliç fals falciot, mira com seguen amb una falç esmolada. Vigila feliç fals falciot, no fos cas que la fals et segui la volada.

• La vaca, fa mu. Aquest, no diu ni mu. La vaca fa mu i no diu ni mu.

• La fe, fa. El fa, si fa o no fa. La fe fa fer El fa, no té res a fer.

• La patata grilla però el grill, no grilla, canta. Tots plegats estem ben grillats.

• Setze escarabats tenen sexe enmig d'un setge dels jutges que mengen el fetge del penjat

• Cap capa, capa a un capó. Cap capó, beu en copa. Cap copa, capa a un capó. Cap capó, porta capa ni copa. Si un capó porta capa, capeja. Si el capó beu en copa, copeja.

• El capó porta capa. Qui capa al capó no porta capa. Una capa de vernís, una copa de cava, una capa que porta el capó capat que porta capa.

• El Cristian jeu ajaçat al jaç escoltant jazz. La Jasmine jeu ajaçada al jaç escoltant jazz El Cristian i la Jasmine jeuen ajaçats al jaç escoltant jazz.

• En Metna mana menar, però no sap manar. Qui no sap manar menar, es en Metna que és un manaire. Això és una mena d'embolic
(Menar: tenir cura de les terres o el bestiar... a la Catalunya central)

• Un fanfarró ferregós, fanfarroneja tot posant el farratge ferregós lligat amb filferro. Finalment, el fanfarró, folra el farratge que dona al bestiar.

• Rau insistent la roina, mentre enraono amb veu alta, tot raonant amb raó. La raó, sempre raona. Tens raó, la raó sempre rau en raonar raonablement.

• Tinc un rau, rau que no em deixa raonar.

• El compte, conta ovelles, mentre ens conta una fàbula.

• Contar històries contar els punts del punt de creu, contar ovelles. Compte no caiguis

• El compte canta tot contant les ovelles que canten com una almeja. Conta no caiguis mentre que el compte conta I canta mentre ens conte el conte de les ovelles que canten com una almeja.

Comentaris

  • Embarbussaments[Ofensiu]
    Prou bé | 10-08-2022

    Inventats? Per tu?
    Un exercici lingüístic amb molt de mèrit, original, creatiu, enginyós i... una feinada!

    Alguns genials, tots ben pensats i treballats!

    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Rafel Ribas

2 Relats

2 Comentaris

316 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor