em sento petit

Un relat de: Capdelin

Ets maca, ho sé.
T´emportes els ulls del món
quan travesses el carrer.

I em sento petit,
menys quan t´escric,
que sóc el rei
i t´omplo de versos i paraules.

Però quan estic davant teu,
em quedo sense veu,
ni un mot em salva.
Només un , - hola-, esquifit.

I em sento petit,
quan massa penso
i no et sé dir tot el que sento.

Em somrius,
coneixes la meva ment
reflectida en els meus ulls
que no gosen mirar-te.

I em sento petit
quan em parles,
i tinc por de confessar-te
que t´estimo,
menys quan t´escric,
que sóc el rei
i t´omplo de versos i paraules.

Ets maca, ho sé.
Demà t´ho diré i em sentiré gran
i t´emportaràs els meus ulls
quan travessis el carrer.



Comentaris

  • Que bonic![Ofensiu]
    Noa | 24-04-2005 | Valoració: 10

    Es que tens tota la raó!!! Aquest poema m'ha captivat totalment. M'encanta quan dius que s'emportarà els teus ulls quan travessi el carrer! Això sí que és expressar-se!

  • eisss[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 22-04-2005

    i què fàcil seria tot si ens expresséssim amb poesia, no?

    Bé, sempre ha estat una sortida, escriure, i el silenci pot dir moltes coses!!!

    Tu, no deixis d'escriure mai, no fos cas que ens quedéssim sense els teus versos...

    una abraçada!!
    Sílvia

  • tens raó![Ofensiu]
    ROSASP | 22-04-2005

    És més fàcil expressar els sentiments en versos, llavors som capaços d'omplir fulls sencers, però mirant directament als ulls... això ja és diferent.
    I qui no se sent petit algun cop, quan tens davant un somni indescriptible...
    Potser començant per poc, és pot arribar a dir molt.
    Petonets i gràcies per tots el teus comentaris tan especials!

  • ninu![Ofensiu]
    AnNna | 22-04-2005 | Valoració: 10

    deputamare! un altre!!! ets el rei! espero que demà puguis dir-li que l'estimes! ;)
    mil petons,
    AnNna

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1305721 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )