Em pregunto si a cas...

Un relat de: Guspira

Pinto amb paraules el quadre d'una vida,
pinzellades breus del temps que passa,
sabent que potser la meva crida
es perd enllà on tot el mon calla.

Esculpeixo amb paciència el cos de la sirena,
reflex del mon de fantasia que un es crea,
refugi, o subterfugi, d'aquest mon que em desagrada
on hom perd els seus principis debades.

I em pregunto, si a cas la llàgrima és somriure,
o la mirada trista mirall d'una ànima reclosa,
que hom va cercant treball mentre oblida viure,
fent les amèriques amb barques que s'enfonsen.

I qui respon?

El vent udolant a la nit negra,

el cant de l'òliba a l'arbre sec,

la remor del riu vora les eres,

i el plor cansat del marrec,

que, desconcertat, aprèn a viure.

Comentaris

  • és preciós...[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 21-09-2005

    últimament escrius coses realment fantàstiques, de debò...
    Espero que amb el temps,
    el quadre vagi prenent sentit, i l'escultura forma...
    una abraçada
    Sílvia