Em penedeixo...o no?

Un relat de: xakelgi

Perdona'm,ho sento,
disculpa'm,excusa'm,
m'entristeixo,i em penedeixo.

Em penedeixo,
per no dir-te una veritat
que t'hagués fet mal,
que t'hagués fet por.
Finalment,
ha dolgut mes el silenci
que la crua realitat.

Em penedeixo,
perquè el meu silenci m'ha matat,
m'ha ensorrat,
ha abusat de mi,i m'ha llençat.

Em penedeixo d'haver-te estimat,
tot l'amor que he tingut te l'he donat,
i nomes per culpa meva,
tu l'has refusat.

Em penedeixo d'haver-te acariciat,
les mans m'han quedat impregnades
de la teva essència,
sempre portaran la teva empremta.

Em penedeixo d'haver-te abrasat,
la meva anima s'ha fos a tu,
t'estranya,t'enyora,
vol seguir abrasada a tu,
es vol quedar lligada a tu i abandonar-me.

Em penedeixo d'haver-te donat el meu cor,
perquè l'anima m'abandona,
el cor te l'he regalat trencat,
i la meva vida
ja no te rumb ni significat.

Em penedeixo d'haver-te conegut,
no trobaré mai res com tu,
amb els teus defectes i les teves virtuts,
no t'he sabut cuidar,
i ara ho estic pagant.

Em penedeixo de tot el que m'has donat,
la felicitat,el benestar,l'amor,el carinyo,
de sentir-me estimat,
el tenir-te al meu costat,
per no valorar-ho abans,
estúpid de mi,
tot em marxa de les mans.

Em penedeixo d'haver trobat el teu mon,
no em trobaré cap com aquest,
m'ho ha donat tot,
l'hi he donat tot,
però l'hi he donat malament.

Espera,que penso...
uns collons!!!
No em penedeixo de res!!!
Tot ho he fet per amor,
tot ho he donat perquè t'estimo,
a tot m'he entregat perquè t'adoro.
Dels meus errors apendré,
però no em penediré de res,
i et seguiré estimant.

Penedir-me es no estimar-te,
i jo t'estimo,
es no sentir-te,
i jo et sento,
es no desitjar-te,
i jo et desitjo.

Penedir-me de que?
de la meva vida?de tu?
de tot el que ets?
de tot el que signifiques?
Anava a cometre un altre error...

Em penedeixo de mi,
de ser com soc,de ser egoista,
de tenir mes defectes que virtuts,
de no saber estimar-te,
de no saber cuidar-te,
de no saber valorar-te,
de no saber cuidar-te,
de no saber donar-te el que necessites,
de no saber portar-te.

Em penedeixo
dels meus incontables errors,
apendré d'ells i ja no em penediré de mi.

No em penedeixo,em maleeixo.
Nomes em penedeixo d'un ser...
i al final,tu també ho faràs.

T'estimo,
ets la meva vida,
nomes tu me la pots prendre,
perquè es teva,
el cor,l'anima,l'esperit...
tot es teu,tot es per tu,tot et pertany,
la meva vida es teva

T'estimo vida meva.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

xakelgi

4 Relats

0 Comentaris

3535 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Soc principiant.Per un estat d'anim depresiu,motivat per diverses questions,(principalment l'amor),he començat a escriure per relatar els meus sentiments.Tinc 37 anys i soc de Malgrat,pero espero desapareixer d'aqui ben aviat,i trovar alguna cosa nova.