Els teus ulls d'ombra negra

Un cop mes,
abandonat amb la meva soledat,
acompanyat amb el silenci,
tan cridaner com sempre,
envaït per la foscor sepulcral
de la teva absència.

Però no estic sol,
els teus ulls d'ombra negra em persegueixen,
apareixen capritxosos dins la negra nit,
m'acosen,m'ataquen,m'intimiden,
i m'empenten cap a tu.

Quina sort tenir-los tan a prop,
observar la seva bellesa,
gaudir de la seva immensitat,
excitar-me amb la seva misteriositat.

Miro cap a fora,
plou,trona,llampega,
i a cada llamp,apareixen,
brillants,desafiant a la turmenta,
exageradament reals,
reflectits en el vidres plorosos,
que com jo,ploren per tu.

Bufa vent de mar,
i els teus ulls d'ombra negra s'acosten,
empentats per la ventada,
i les llàgrimes regalimen,
buscant el terra per poder-hi reposar.

Quina sort tenir-los tan a prop,que no pari la turmenta,
que cada llamp me'ls ensenyi,
i cada bufarada me'ls acosti,
i quan arribi la calma,
que el sol me'ls torni a il·luminar.

Els teus ulls d'ombra negra…