Em fas riure

Em fas riure, amb aquest posat teu, entre distret i com al cas de tot. Em fas riure quan et veig enclastada a l'estufa. Em fas riure quan et posses al respatller del sofà per mirar-me fixament. També en fas riure quan al matí em fas de despartador, llepant-me la galta. Em fas riure quan obres els ulls esverada perque un soroll t'ha espantat. Em fas riure quan et trobo entrepeus i gairebé em fas caure. Em fas riure quan mioles perque vols que t'ompli el platet de menjar. Em fas riure perque em recordes al meu pare que et mimava i et cuidava amorosament i que et va deixar d'herència, perque em fessis companyia.Em fas riure perque ensumes el meu dinar, esperant que te'n doni una mica. Em fas riure quan no et trobo i apareixes sota una manta arraulida i silenciosa. Em fas riure ... no hi puc fer més. La meva mixeta, bonica, d'ulls verds, i edat desconeguda, perque la van recollir al carrer... em fas riure tant quan sembla que em vigiles, que em controles, que vols saber-ho tot. Em fas riure, si. Em fas riure molt.