Els Voyeurs

Un relat de: AVERROIS
ELS "VOYEURS"

Sacsejats per la misèria
les ombres caminen lentament
els seus peus nuus s’arrosseguen
fent apartar l’aigua que la pluja
s’esforça en mantenir en el seu lloc.
Els ulls enfonsats i les cares demacrades
fan veure la tristor del que no té res a perdre
i els seus braços penjats al costat,
com branques caigudes, primes i esquelètiques
es mouen en un balanceig incontrolat, precari.
Les robes desfilades, trencades en mil bocins
deixen pas a la pell que bruteja
i la seva olor desprèn un últim alè de mort.
Són fills de la guerra, de la por, del dolor
del odi, del egoisme dels senyors del diner.
Són nens que han nascut en el lloc equivocat
però som nosaltres els que hem deixat que això passi,
Els “voyeurs”

Comentaris

  • El silenci[Ofensiu]
    free sound | 13-04-2011 | Valoració: 10

    també és complicitat...
    Veure que passa i no fer res, sempre seràs còmplice de deixar que passin les coses...
    Millor parlar, expressar, lluitar, i mai...silenciar ni oblidar la injustícia i el maltractar.
    Hi ha mil armes per parlar, mirar i NO CALLAR!!!!
    Una abraçada

  • contundent i colpidor...[Ofensiu]
    joandemataro | 13-04-2011 | Valoració: 10

    alhora que molt ben expressat, una invitació a la reflexió.
    salutacions cordials
    joan

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

    Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull (recorda que es poden presentar un màxim de 2 poemes), dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

    Gràcies de nou!

    ARC


  • culpables del dolor del món..[Ofensiu]
    teresa serramia | 13-04-2011

    sí, tens raó. Veiem l'estella en l'ull de l'altre i no veiem la viga en el propi...
    per fugir del nsotre dolor, moltes vegades, propiciem el dolor dels més dèbils...Ai l'home!!
    Gràcies pels teus comentaris comprensius i delicats...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

931 Comentaris

354832 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!