Els secrets de la Lluna (I)

Per constatar que el poeta trenca amb tot el previssible i fins i tot "segones parts" superen les primeres.

Parlo de senssacions que be saps que no son numerables.

M'ha agradat molt ( però molt) el poema:

Senzill, simbòlic, breu, Ric de contiguts, gràfic i...oblidate'n no penso intentar etiquetar-lo, que ni els adjectius ni els temps, són ni mai han estat per dispendis.

posats a fer...no crec que els venguin per dos cèntims d'Euro, avui tot va aun euro i a ser possible per paypal, o plàstic

I els carrers es plenen de falsos somiadors
plens de son
i buits de somnis.

d' Aquesta en prenc nota

i m'apuntu al viatge submarí. Al meu aire de cada instant.

Que no ens venguin la lluna!

Encara és nostra.

Salut i relats.