els records tenen els ulls foscos

Per fi, he recordat que necessito llegir-te per poder "Explotar"
Capdelin, m'he llegit tots els teus comentaris, i t'els agraeixo.
M'encanta aquest relat...
Soc una persona amb bastants records, abunden els bons dins la meva memòria, i també, crec, i dubto alhora per al meva edat, que pugui tapar una serie de records, que jo considero, que ni al més maca, romàntica, preciosa, de els situacions, podran tapar mai de la meva memòria..
i es que els records mai marxen, a no ser que tinguis alzeimer...
ha de ser molt dur, no m'imagino una vida sense records, ja que, la meva vida, curta, la meva imaginació n'està repleta, perque els records han fet que sigui com soc, i ells, que de vegades surten d'amagat entre el meu cervell... em guien a fer realts, que després tu em comentes, i que jo, quan els llegeixo em provoquen un somriure enorme...
Perque, un dels plaers petits, que aprecio tant, són els teus coemntaris...

Moltissims petons de llum i color...
i com, un amic meu em va dir, i sempre em quedarà el seu record...

NO DEIXIS MAI DE SOMRIURE...

Orgull_de_classe//

[et deixo amb...el meu toc de maria mercè marçal...]

...A l'atzar agraeixo tres dons:
Haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida...

necessita fer neteja.... i tot i que esborrar arxius és en aquest cas, més feixuc, crec que no està de més intentar buidar la paperera de quan en quan.
El que si és del tot satisfactori és, amb el temps, fer canvis als noms dels arxius, modificar-ne la barra de botons, i pintar de maragda el que estava escrit amb negre.

Fins aviat,

angie

la descripció de la memòria dels records....els seus ulls i la seva propia vida autòma. El que estar clar és que penses amb l'estalvi que suposa poder gravar a sobre...je je

Encara em queda capacitat de sorpresa.....

... jo em quedo amb els dolços
i els amargs els hi giro l'esquena,
no es pot perdre el temps amb lo amarg,
s'ha d'aprofitar fins l'últim moment ,
treure l'agradable de la vida i gaudir-se'n tot lo que es pugui i com has dit els mals records son foscos i ensorrats.

Una abraçada. Maria Pilar.

Molta de la creació poètica es nodreix dels records, per tant els estimo, tot i tenir els ulls foscos també n'hi ha de clars, meravellosos sense els quals moltes persones se sentirien com òrfenes. Podríem viure sense passat? Jo penso que no.
M'ha agradat moltíssim aquesta poesia i coninuaré llegint-te.
Moltes gràcies.

convertint en el rei dels poetes. Està molt bé fer les paus i cercar la llum

què tendre.... i quin final més guapo...
enfeblir la memòria dels records!!!! clar que si!!!
amunt amb la paraula, Capdelín!!!
que no t'aturin!!!
muaksssssssssssssssssss