els poetes-mel

Un relat de: Capdelin

Quan les meves paraules
eren terra
era amic de les espigues,

quan les meves paraules
eren ràbia
era amic de les cadenes,

quan les meves paraules
eren pedra
era amic dels rierols,

quan les meves paraules
eren crit
era amic de la revolta,

quan les meves paraules
eren mel
cobriren les mosques
els meus llavis.

Comentaris

  • cal viure[Ofensiu]
    jaumesb | 20-12-2005 | Valoració: 10

    alliberant-se de les paraules

  • Sal, vinagre i oli ...[Ofensiu]
    Maria Pilar Palau Bertran | 18-12-2005 | Valoració: 10

    ... va bé per l'amanida. Es broma! jeje

    S'ha de passar de les critiques i ser un mateix com és vol. Mai és fa tot bé per tothom.

    Hi ha un proverbi que diu que és més fàcil perdonar una ofensa que un favor no agraït.
    Això vol dir que si li fas un favor algú i no t'el reconeix o et dona les gràcies et molestarà més que simplement si t'han fet una ofensa.

    També volia saber si t'ha arribat el dibuix de l'estel i si t'ha agradat.

    Bon Nadal i una fort abraçada.

    Maria Pilar.

  • és tan relatiu...[Ofensiu]
    ROSASP | 17-12-2005

    Realment no cal ser poeta per ser criticat.
    És curiós com sempre és troba un motiu per buscar-li tres peus al gat; mai es fa res bé del tot als ulls de tothom.
    S'ha de ser realista, la crítica forma part de la naturalesa humana i hem d'apendre a conviure amb ella. Però, moltes vegades amaga les pròpies carències, dubtes i decepcions.
    Aixi doncs, intentem ser qui ens dicti el cor i dir les coses com millor ens sembli...

    Petonets de mel i mató!

  • vinagreta de paraules[Ofensiu]
    M | 17-12-2005

    però avui... (és d'aquelles coses que quan passen tot encaixa...) et puc dir que la barreja de mel i vinagre pot ser genial. i ho dic pensant en les paraules, i en l'amanida que em vaig menjar per sopar amb vinagreta de mel i festucs...

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1303734 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )